TOT D'UN PLEGAT...

En resum: avui s'acaba l'any.  T oca fer balanç del que ha passat durant tot aquest 2013 i pensar en el que hem de fer l'any que ha de venir.  Jo he fet 40 anys. Una edat que crec que m'ha fet reflexionar molt i que marca un punt i apart en la meva trajectòria vital. Ara queda per viure moltes més experiències i aprendre moltes coses noves.  He vist el Mont St.Michel. Hi tornaria. M'hi estaria més dies, això sí.  He visitat la família mallorquina. He conegut la nova generació de Matas i he rigut molt amb la generació ja coneguda. M'ho he passat molt bé. He seguit amb el meu blog. És més teràpia que una altre cosa però si a més a més hi ha gent que li agrada, doncs encara millor. He seguit amb la feina. Que, avui en dia, és un fet molt important i que, lamentablement, no molts poden dir el mateix. Així que me considero afortunada. Els meus intents amb la dieta no han donat el resultat que jo tenia marcat de bon principi però tampoc he tornat a guan

Ja hi tornem a ser. El nadal s'apropa. I apart de les llums als carrers, ho podem saber per la quantitat de turistes que aquests dies es passegen per la ciutat.  Barcelona però, comença a ser una d'aquelles ciutats en les que tot l'any hi ha turistes així que ja, ben pensat, no és d'estranyar que hi hagi gent per tot.   Parlant dels llums de Nadal, aquest any l'Ajuntament crec que n'ha posat a menys carrers i les que hi ha són d'aquestes tant modernes, "leds", en diuen. Il·luminen poc i fan poca llum, i en conjunt, fan poc Nadal. Abans, recordo com els carrers tenien tanta llum que fins i tot enlluernaven. Però allò feia Nadal, no sé si m'explico. Ara.. són uns llums tan freds, esmorteïts i amb tan poques combinacions de colors que quasi no es veuen. Com a originals, els súper galets que hi ha a la Rambla de Catalunya.  Això em recorda quan a casa es feia  el dinar de Nadal, amb la carn d'olla, la sopa de galets i mil coses més, incloe