Reflexions hospitalàries
La recent intervenció quirúrgica d'un membre de la família -res greu d'altre banda- m'ha fet viure una experiència diferent. Hem tingut la sort que l'habitació que ens ha tocat és d'estil " ensuite " i té una mena de saleta amb un sofà i dues butaques a joc, una tele i una mini-nevera. Molta parafernàlia per no res, perquè un hospital és un hospital i això és inamovible. D'altra banda, té uns grans finestrals i unes vistes espectaculars. Les persianes, automàtiques, es pugen i es baixen amb un botó i entra una llum natural impressionant. Serà hospital, però és d'agrair aquest detall. A més, les vistes... oh, les vistes! Si fos un hotel seria de tres-centes estrelles! Podem veure des de Diagonal Mar fins a l'aeroport del Prat i més enllà. I és clar, una de les distraccions del dia és mirar aterrar els avions. En passen cada dos o tres minuts. N'hi ha hagut un que anava molt lent, potser massa. I és clar, ens l'hem mirat amb detal