Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2013

"Cuerpo Escombro"

Imatge
Primer, les dades objectives: 1hora i 58 minuts de pujada. Una hora de baixada. Segons el programet del mòbil, hem fet 4.5 km de pujada en 2.7 kph. Això no és que sigui una gran velocitat però comptant que hi ha trams molt  costeruts, doncs és un què.  I ara, les dades subjectives: la Mola, no mola. Aquest matí se'ns ha acudit fer una excursió: fer la Mola. Donat que estic intentant perdre pes i que m'he comprat un calçat prou adient per a caminar, la idea de fer un pas més en el meu pla per a aprimar-me era bastant lògica. Hem arribat a les 11.00 al començament del caminet (o suposat caminet doncs no ho teniem massa clar per on havíem d'anar). I au, cap amunt!
Les cabres i jo hem arribat a ser família doncs en alguns punts he pensat que n'era una d'elles. Quines pujades! Quines pedrotes! Què amunt! I de tant en tant, les salutacions de rigor: -Bon dia! -Bon dia!, uf, argh, cof, ai... -jo. Els excursionistes tenen un codi no escrit que garanteix  la bona educació encara q…

De metges

-No és nada, pero conviene que vayas a un cardiólogo a que te lo mire mejor- em diu la metge d'empresa en la nostra revisió anual de la feina. Vaja, no és res però per si de cas, he de demanar hora al cardiòleg. Doncs si no és res no és res, no? Doncs no. Amb els metges mai és res. Sempre hi ha alguna coseta que cal verificar, que cal confirmar o simplement, descartar. I aquesta n'és una. Hem de descartar que hi hagi un problema més gros al meu cor. Cap problema. Demano hora al cardio. I el cardio, per descartar, m'encomana fer-me un Holter. Un Holter és un aparell que controla el cor durant 24 hores seguides. No és res dolent, ni fa mal però crec que serà una mica emprenyador. Tanmateix  no vull que diguin després alló de: "veus, ja t'ho vaig dir" si mai tinc un problema més greu algun dia. Quan vaig anar a la dermatòloga em va passar el mateix. Jo anava per a que em veiés unes pigues concretes i ella es va fixar en una piga que jo no sabia ni que tenia: -No crec …

Quotidianitats

Imatge
Mmmm! Què bones les cireres de casa! Ara són dolces i toves. Les que queden, perquè entre el sogre i jo, hem deixat l'arbre ben pelat. Dels dos cirerers que hi ha només un funciona perquè l'altre és bord, malgrat acabo de veure que té unes cireres que potser hauria de tastar, no sigui que això que no funciona sigui una llegenda urbana i de cop estigui fent el pagés... És un bon berenar després d'arribar d'un dia de feina, i no diré dur perquè, he de ser sincera, no ho ha estat pas. Després de la feina, això sí, hem fet l'exercici de gimnàs que els metges ens han recomanat per a perdre pes a mon pare i a mi: caminar. I això sí que ha estat una mica més cansat. Diuen que mitja horeta com a mínim al dia ja n'és suficient. Doncs apa, que no sigui dit, avui han estat 33 minuts.  Tenim un acord mutu: una setmana caminem plegats mentre que una altre dinem. El problema ens arriba quan hem de decidir-nos on anem a caminar i on anem a dinar. Quins maldecaps...  Ara que sóc…