Entrades

A PROPÒSIT DEL MEU ANIVERSARI

Imatge
A propòsit del meu darrer aniversari he estat fent memòria musical i més concretament del molt que m'agradava un grup dels 80: els Duran Duran. El Lluís m'ha regalat un llibre bibliogràfic del grup i he començat a pensar en el passat, i de cop, m'he adonat de la importància d'aquest grup a la meva joventut. I he volgut posar-ho per escrit encara que sembli un tema una mica frívol.


Anys ençà jo anava a l'escola Farigola i feia el que antigament era l'EGB (Ensenyament General Bàsic) i m'ajuntava amb les meves amigues i, encara que molt joves, ja teniem uns gustos musicals ben definits: jo seguia els Spandau Ballet mentre que la resta seguien els Duran Duran. No puc recordar com els vaig conèixer (als Spandau) però segurament seria per la televisió. Començava el canal públic català, la "TV3" i posaven vídeos musicals molt sovint. Els grups musicals, de fora majoritàriament, presentaven les cançons dels seus discs amb vídeos que, per aquell moment, eren…

Repassem

Imatge
Com cada any per aquestes dates toca fer repàs:
-Em vaig marcar un objectiu però que no he pogut acomplir. Dos quilets de més rebels que encara passejo però tot i així, d'ençà el juny que vaig començar a fer la bondat alimentària, n'he perdut vuit. No em puc queixar. I això sense fer dieta estricte!
-L'any va començar molt bé amb un viatge a Roma.
-A meitat d'any es va tòrcer del tot i ja no ha remuntat.
Només espero que l'any que ve sigui millor que aquest,  que no serà difícil, crec.
Bon any nou!


BARCELONA EM RECORDA...

Imatge
Com sempre passa quan algú viu molt de temps a un lloc, aquest lloc acaba ple de records i de moments viscuts. Alguns de bons, d'altres no tant però records al cap i a la fi i que no es poden separar de la persona. Jo sóc persona de records. Sempre estic pensant en el passat i en els moments viscuts. Un cop algú em va dir: -Tu tens la síndrome de Peter Pan: no et vols fer gran. Ves, normal no? Sí, però jo m'hi abono. A mesura que el temps passa, els records s'acumulen i l'enyor és cada cop més gran.  En teoria, cada any sóc més vella però no no me'n sento i no ho veig així. Només veig que el temps s'esmuny entre els dits inexorablement i que el passat i els records cada cop són més lluny i més desdibuixats. Seguint amb el que deia a l'inici, tot lloc comporta records. El meu lloc és la ciutat de Barcelona on hi he viscut, estudiat, treballat i on hi he tingut un munt de records i de situacions viscudes que fan del plànol de la ciutat una topografia dels records …

I ara, què?

Imatge
Ves per on que el temps passa i aviat farà un mes que vas marxar. Durant aquest temps he fet molta feina, buidar casa teva i omplir el garatge amb tot el que tenies. Algunes coses les he venut pel Wallapop perquè no les podiem conservar però moltes d'altres les hem re-utilitzat. Ara tinc una casa plena de calaixeres, mobles, taules, cadires... Ja no era massa gran la casa abans però ara encara ho és menys!  El que m'ha donat més feina és la burocràcia. Això de morir-se dóna molta feina, sobretot al qui queda. El dia 10 de novembre es farà un acte de record teu. Ja he avisat al Govern que activi el programa Inuncat, es preveuen inundacions. Què més farem a partir d'ara? Doncs l'únic que hi ha previst és la Cursa de la Dona que faig cada any amb el grup d'amics. Jo no hi estava molt convençuda aquest any però la Gemma i la Natàlia  em van convèncer. El viatge a Nàpols? Home, no ha estat el millor viatge de la meva vida. Tot t'ho he de dir. La ciutat és un caos: els carre…

ARA FARÉ COM LA BRIDGET JONES

Imatge
Aprofitant que estic fent bondat alimentària des de el dia 1 de Juny (ep, no vull dir dieta perquè ben bé no és així: ni compto calories  ni peso el menjar) aprofito el blog per a que em serveixi d'ajuda. Així, agafant el model del personatge de pel·lícula la Bridget Jones, vaig a passar comptes:
-Aigua Quedi per endavant que jo habitualment bec molt poca aigua. I no, no vull dir que el que m'agradi sigui el vi, perquè tampoc. Però l'aigua és un líquid que si no és que tingui molta set, el meu cos no en demana. Dec tenir gens de camell... Per tant, i per a seguir un bon ritme alimentari i encara que no hi ha estudis que es posin d'acord en això de manera unànime (que si un litre i mig al dia és imprescindible, que si la quantitat que sigui però s'ha d'anar bevent poc a poc, que si tres litres...) he decidit que la única forma que jo pugui beure aigua ha de ser si la maquillo.  Aprofito les ofertes del súper i compro dos brics de gaspatxo -amb el gaspatxo sóc tan exi…

RUTINES

Imatge
Aviat farà un any del canvi de domicili laboral  i ara ja tot són rutines. La rutina dels nous companys de viatge al tren doncs he hagut de canviar l'hora del tren que abans agafava i també canvia la companyia. Ara coincideixo amb més estudiants universitaris que, coi, no deuen tenir tanta son com jo per que no callen! Que si els exàmens d'això que si els controls d'allò, que si avui fem pràctiques que si els fa pal avui el profe que els donara la matèria... uf... però,  de debò tenen tantes energies a les set del matí?? Jo amb prou feines he trobat el seient!  A més, ara agafo el metro i això suposa deu minuts més d'anar sota terra envoltada de milers de persones. El metro és ràpid i com només són dues aturades des de l'estació de tren, no pateixo massa incomoditats doncs molta gent baixa a Diagonal i el vagó es buida una mica. Una mica. El just per a poder respirar. Al principi, el cafè el feia just sota la oficina, on hi ha una cafeteria-forn de pa regentat per una…

CELEBRANT DOS ANIVERSARIS...A ROMA! (i III)

Imatge
Després d'una nit de descans sense problemes, ens llevem per a seguir en marxa i disfrutar del segon, i darrer, dia a Roma. El TripAdvisor deia que l'hotel comptava amb un bon servei d'esmorzar i la mare i jo teniem previst al nostre itinerari que la primera cosa que faríem el dimarts seria: el Gran Esmorzar. El menjador no és molt gran i ens donen la benvinguda  tres pintures de Cardenals passats pel túrmix de l'art modern. Contrastos, contrastos everywhere! La quantitat de menjar no era massa però sí la qualitat. A més, el noi que fa els cafès demana si vols alguna en particular i ho fa a comanda. Així, demanem dos sucs de taronja sanguina recents espremuts. Res a fer amb els sucs de pot. En repetim i tot! 

Un cop satisfetes, deixem les bosses a la recepció i oh meravella de les meravelles!, fa un sol espaterrant!  Ahir, entre la pluja, el cansament i que es va fer fosc molt d'hora no vam arribar a veure que estàvem a prop d'una atracció poc coneguda de la ciutat…