Entrades

ARA FARÉ COM LA BRIDGET JONES

Imatge
Aprofitant que estic fent bondat alimentària des de el dia 1 de Juny (ep, no vull dir dieta perquè ben bé no és així: ni compto calories  ni peso el menjar) aprofito el blog per a que em serveixi d'ajuda. Així, agafant el model del personatge de pel·lícula la Bridget Jones, vaig a passar comptes:
-Aigua Quedi per endavant que jo habitualment bec molt poca aigua. I no, no vull dir que el que m'agradi sigui el vi, perquè tampoc. Però l'aigua és un líquid que si no és que tingui molta set, el meu cos no en demana. Dec tenir gens de camell... Per tant, i per a seguir un bon ritme alimentari i encara que no hi ha estudis que es posin d'acord en això de manera unànime (que si un litre i mig al dia és imprescindible, que si la quantitat que sigui però s'ha d'anar bevent poc a poc, que si tres litres...) he decidit que la única forma que jo pugui beure aigua ha de ser si la maquillo.  Aprofito les ofertes del súper i compro dos brics de gaspatxo -amb el gaspatxo sóc tan exi…

RUTINES

Imatge
Aviat farà un any del canvi de domicili laboral  i ara ja tot són rutines. La rutina dels nous companys de viatge al tren doncs he hagut de canviar l'hora del tren que abans agafava i també canvia la companyia. Ara coincideixo amb més estudiants universitaris que, coi, no deuen tenir tanta son com jo per que no callen! Que si els exàmens d'això que si els controls d'allò, que si avui fem pràctiques que si els fa pal avui el profe que els donara la matèria... uf... però,  de debò tenen tantes energies a les set del matí?? Jo amb prou feines he trobat el seient!  A més, ara agafo el metro i això suposa deu minuts més d'anar sota terra envoltada de milers de persones. El metro és ràpid i com només són dues aturades des de l'estació de tren, no pateixo massa incomoditats doncs molta gent baixa a Diagonal i el vagó es buida una mica. Una mica. El just per a poder respirar. Al principi, el cafè el feia just sota la oficina, on hi ha una cafeteria-forn de pa regentat per una…

CELEBRANT DOS ANIVERSARIS...A ROMA! (i III)

Imatge
Després d'una nit de descans sense problemes, ens llevem per a seguir en marxa i disfrutar del segon, i darrer, dia a Roma. El TripAdvisor deia que l'hotel comptava amb un bon servei d'esmorzar i la mare i jo teniem previst al nostre itinerari que la primera cosa que faríem el dimarts seria: el Gran Esmorzar. El menjador no és molt gran i ens donen la benvinguda  tres pintures de Cardenals passats pel túrmix de l'art modern. Contrastos, contrastos everywhere! La quantitat de menjar no era massa però sí la qualitat. A més, el noi que fa els cafès demana si vols alguna en particular i ho fa a comanda. Així, demanem dos sucs de taronja sanguina recents espremuts. Res a fer amb els sucs de pot. En repetim i tot! 

Un cop satisfetes, deixem les bosses a la recepció i oh meravella de les meravelles!, fa un sol espaterrant!  Ahir, entre la pluja, el cansament i que es va fer fosc molt d'hora no vam arribar a veure que estàvem a prop d'una atracció poc coneguda de la ciutat…

CELEBRANT DOS ANIVERSARIS...A ROMA! (Part II)

Imatge
En sortir del restaurant comença a ploure. Res que una bona caputxa no pugui assumir. La meva mare, dona previnguda, desplega l'impermeable que hem comprat mentre fèiem cua per a pujar al bus turístic. Ara ja estem preparades per anar cap a la Fontana di Trevi que m'han dit que ha estat en procés de restauració i ara ja es pot tornar a veure en tot el seu esplendor, el que et deixen veure els milers de turistes, si més no. De camí, comença a ploure amb més intensitat. La caputxa no és suficient i jo sóc reticent però acabo cedint: hem de comprar un altre plàstic de colors que generosament en diuen impermeable. Fem una fila ben acolorida però em consola saber que no som les úniques disfressades que passegen per la ciutat. Així, arribem a la Fontana. I sí, menys plena que altres cops però ni la pluja evita que hi hagi un munt de gent. Malgrat l'aigua i la gent, puc fixar-me en alguns detalls que no havia vist fins aleshores. Per a mi no és la font més bonica de Roma tot i que…

CELEBRANT DOS ANIVERSARIS...A ROMA! (Part I)

Imatge
Celebrar l'aniversari a Roma ha estat una gran cosa; i aprofitar per a  celebrar l'aniversari de la mare, també ha estat una bona pensada. Així que crec que ho repetiré però la propera vegada, hauré de pensar d'estar-hi més d'una nit doncs dos dies s'han fet molt curts i molt cansats. Però anem a pams, que encara que breu, hi ha molta teca que explicar. Ens vam haver de llevar molt d'hora perquè teniem el vol ben d'hora, a dos quarts de set del matí concretament. Passem els controls sense massa entrebancs (tot i que a mi em revisen la bossa, per a variar) i enfilem cap a la porta d'embarcament. Tot en hora. Tot? No! Hi ha un embús aeri i els avions fan cua per a sortir degut, suposo, al mal temps que fa doncs hi ha una ventada de por i els aparells han d'estar segurs de poder sortir. I així ens ho fa saber el pilot: -It will be a take off a little bit bumpy but nothing to worry about. És a dir: l'enlairament serà una mica mogudet però res de que preo…

No us vull avorrir...

Imatge
Toca fer balanç de l'any que s'acaba però sé que aquests temes són molt personals i no us voldria avorrir amb les meves reflexions. No us vull avorrir dient-vos que malgrat ha estat un any de canvis laborals, al final fins i tot (en contra del que jo pensava) m'hi he acostumat i fins i tot podria dir -amb la boca petita- que m'agrada i tot. Quines coses! No us vull avorrir explicant-vos que en general no ha estat un mal any en l'àmbit de la salut. Algun refredat i una mica de febre però res que un ibuprofeno i un paracetamol no arreglin. Una revisió dental per verificar que tot va bé dins la boca amb resultat satisfactori i prou. Això ha estat l'ús de la targeta mèdica enguany. No us vull avorrir dient-vos que he conegut gent nova que s'ha incorporat a la meva vida i potser ho ha fet per a quedar-s'hi per sempre. No us vull avorrir presumint de la immensa sort que tinc amb els amics que encara conservo i que sempre son al meu costat i que dia a dia em demos…

THE CURE 2016 (O: "com es nota que m'estic fent gran")

Imatge
Vuit anys després de la darrera vegada que els vaig veure, ahir vaig tornar a veure els The Cure en concert. 

I a més a més de gaudir  del concert, vaig adonar-me de moltes coses que no m'hi havia parat a pensar mai abans, tot i que també pot  ser que sigui el pas del temps, que tot ho canvia. D'entrada, i en comparació amb la darrera vegada que vaig anar al Palau Sant Jordi, la seguretat era el triple i vam passar tres controls abans d'arribar a pista. No em queixo perquè és veritat que les grans aglomeracions solen ser objectius per a cometre tot tipus d'actes violents i després del que ha anat passant arreu, encara més.  Només entrar em poso a fer comparacions: el darrer cop estava a la Secció 211 fila 19 seient 2. Avui, a pista, amb el "mogollón".  Vaig amb un amic i uns amics de l'amic però ens separem i el meu amic amb la dona van a seure mentre jo em quedo amb els amics. La pista és prou buida tot i que ja estan sonant els teloners (The twilight sad). …