Entrades

TINC ELS RECORDS NETS

Imatge
Avui he fet neteja i quan he arribat a la vitrina de vidre de la sala he fet allò que faig tant sovint: recordar. Durant tot aquest temps he anat recopilant (qui no ho ha fet?) objectes de tot arreu i que en mirar-los de nou em tornen a dur al moment on els vaig comprar o en aquell moment que me'ls van regalar. La vitrina se m'ha quedat petita de tanta història que hi ha. I tot d'un plegat he volgut posar-ho per escrit. Així que ara toca avorrir-vos amb la meva recopilació de records i acumulació d'històries: Els dos primers prestatges els dedico única i exclusivament al Japó i a tot allò que he comprat o que m'han regalat en relació al país del Sol Naixent. Hi tinc les tres nines Kokeshi que m'he comprat en cada un dels tres viatges que he fet (un per cada viatge) i que si mai hi torno, és obligatori comprar-ne un altre.  Segons la Wikipedia, les Kokeshi son: "Las kokeshi son muñecas tradicionales japonesas, originarias de la región de Tohoku en el norte de Ja…

LES PETITES COSES

Imatge
Llevar-se i trobar al Sushi dormint plàcidament al meu coll i al Brutus entre les cames. El primer cafè amb llet del dia. Que els productes de cosmètica que faig servir siguin prou eficients com per a camuflar les ulleres i la cara de zombie que presento només aixecar-me. La roba que he triat la nit anterior i que considero bona elecció per a passar el dia així com els complements que s'hi adiuen a la perfecció (arracades, anells i/o bolso). Agafar el tren amb prou marge com per a no haver de barallar-me amb ningú i poder seure. La bona música triada a l'Spotify que em fa el trajecte més planer i agradable. Poder entrar al metro sense que hagi de patir per la meva integritat física. Arribar a la feina amb prou temps com per a poder aturar-me a comprar el segon cafè amb llet del dia (per endur) a la cafeteria de davant la oficina. Que tots els programes informàtics que fem servir durant el dia a dia funcionin. Que els companys  de feina suggereixin nous grups musicals per a escoltar i d…

A PROPÒSIT DEL MEU ANIVERSARI

Imatge
A propòsit del meu darrer aniversari he estat fent memòria musical i més concretament del molt que m'agradava un grup dels 80: els Duran Duran. El Lluís m'ha regalat un llibre bibliogràfic del grup i he començat a pensar en el passat, i de cop, m'he adonat de la importància d'aquest grup a la meva joventut. I he volgut posar-ho per escrit encara que sembli un tema una mica frívol.


Anys ençà jo anava a l'escola Farigola i feia el que antigament era l'EGB (Ensenyament General Bàsic) i m'ajuntava amb les meves amigues i, encara que molt joves, ja teniem uns gustos musicals ben definits: jo seguia els Spandau Ballet mentre que la resta seguien els Duran Duran. No puc recordar com els vaig conèixer (als Spandau) però segurament seria per la televisió. Començava el canal públic català, la "TV3" i posaven vídeos musicals molt sovint. Els grups musicals, de fora majoritàriament, presentaven les cançons dels seus discs amb vídeos que, per aquell moment, eren…

Repassem

Imatge
Com cada any per aquestes dates toca fer repàs:
-Em vaig marcar un objectiu però que no he pogut acomplir. Dos quilets de més rebels que encara passejo però tot i així, d'ençà el juny que vaig començar a fer la bondat alimentària, n'he perdut vuit. No em puc queixar. I això sense fer dieta estricte!
-L'any va començar molt bé amb un viatge a Roma.
-A meitat d'any es va tòrcer del tot i ja no ha remuntat.
Només espero que l'any que ve sigui millor que aquest,  que no serà difícil, crec.
Bon any nou!


BARCELONA EM RECORDA...

Imatge
Com sempre passa quan algú viu molt de temps a un lloc, aquest lloc acaba ple de records i de moments viscuts. Alguns de bons, d'altres no tant però records al cap i a la fi i que no es poden separar de la persona. Jo sóc persona de records. Sempre estic pensant en el passat i en els moments viscuts. Un cop algú em va dir: -Tu tens la síndrome de Peter Pan: no et vols fer gran. Ves, normal no? Sí, però jo m'hi abono. A mesura que el temps passa, els records s'acumulen i l'enyor és cada cop més gran.  En teoria, cada any sóc més vella però no no me'n sento i no ho veig així. Només veig que el temps s'esmuny entre els dits inexorablement i que el passat i els records cada cop són més lluny i més desdibuixats. Seguint amb el que deia a l'inici, tot lloc comporta records. El meu lloc és la ciutat de Barcelona on hi he viscut, estudiat, treballat i on hi he tingut un munt de records i de situacions viscudes que fan del plànol de la ciutat una topografia dels records …

I ara, què?

Imatge
Ves per on que el temps passa i aviat farà un mes que vas marxar. Durant aquest temps he fet molta feina, buidar casa teva i omplir el garatge amb tot el que tenies. Algunes coses les he venut pel Wallapop perquè no les podiem conservar però moltes d'altres les hem re-utilitzat. Ara tinc una casa plena de calaixeres, mobles, taules, cadires... Ja no era massa gran la casa abans però ara encara ho és menys!  El que m'ha donat més feina és la burocràcia. Això de morir-se dóna molta feina, sobretot al qui queda. El dia 10 de novembre es farà un acte de record teu. Ja he avisat al Govern que activi el programa Inuncat, es preveuen inundacions. Què més farem a partir d'ara? Doncs l'únic que hi ha previst és la Cursa de la Dona que faig cada any amb el grup d'amics. Jo no hi estava molt convençuda aquest any però la Gemma i la Natàlia  em van convèncer. El viatge a Nàpols? Home, no ha estat el millor viatge de la meva vida. Tot t'ho he de dir. La ciutat és un caos: els carre…

ARA FARÉ COM LA BRIDGET JONES

Imatge
Aprofitant que estic fent bondat alimentària des de el dia 1 de Juny (ep, no vull dir dieta perquè ben bé no és així: ni compto calories  ni peso el menjar) aprofito el blog per a que em serveixi d'ajuda. Així, agafant el model del personatge de pel·lícula la Bridget Jones, vaig a passar comptes:
-Aigua Quedi per endavant que jo habitualment bec molt poca aigua. I no, no vull dir que el que m'agradi sigui el vi, perquè tampoc. Però l'aigua és un líquid que si no és que tingui molta set, el meu cos no en demana. Dec tenir gens de camell... Per tant, i per a seguir un bon ritme alimentari i encara que no hi ha estudis que es posin d'acord en això de manera unànime (que si un litre i mig al dia és imprescindible, que si la quantitat que sigui però s'ha d'anar bevent poc a poc, que si tres litres...) he decidit que la única forma que jo pugui beure aigua ha de ser si la maquillo.  Aprofito les ofertes del súper i compro dos brics de gaspatxo -amb el gaspatxo sóc tan exi…