TOT D'UN PLEGAT...

L'altre dia vaig haver de deixar el router que teníem a casa a una sucursal d'una companyia telefònica doncs ens hem canviat de subministrador i no ens en calen dos, de routers . I em va passar una cosa que no m'esperava.  La noia que atenia a la botiga va veure que estava fent cua i em va preguntar si era per tornar material.  -Sí, li vaig dir jo. Em va acompanyar davant d'unes taquilles amb una pantalleta i em va dir: -Doncs t'has descarregar una app i seguir les passes. -Sí, la app ja me l'he descarregat, li vaig dir. Però em demana unes dades que... -...ah, te les inventes. Em va dir. Ah.. doncs res, li poso el que sigui. I la noia va marxar de nou per a seguir atenent la clienta que hi havia abans que jo. I aquí vaig entrar en mode "pànic". Com? Com? No marxis noia, que no sé com va això... torna, vine, no marxis... I allí, sola, davant les taquilles i amb el mòbil a la mà intentant omplir totes les dades que el sistema em demanava pensant en que ...

  És tan car Japó? Cada cop que parlo amb algú de Japó i que hi vaig sovint, la gent s'estranya i sempre em diu: — Però si és molt car… Parlem-ne: El vol El que és més car és el bitllet d’avió . Nosaltres finalment hem optat per anar sempre amb companyies de l’Orient Mitjà perque les europees ens surten més cares. Petita comparativa feta amb quatre dades: La nostra experiència ens diu que si volem  anar amb una companyia europea, el seu preu base pot ser lleugerament inferior a un vol amb Emirates però després apareix  un suplement per nosequè de la capa d’ozó o no sé quines mandangues. I després afegeix-hi el seient i a més, el pes de la maleta és inferior al mínim amb la companyia Emirates...Així que finalment, malgrat tot, Emirates ens surt sempre més econòmic. Però tot i això, no baixen dels 2.000 Euros els dos. Amb seients. L’allotjament a Japó. Dependrà d’on vulguis anar i on et sigui més còmode tenir el campament base per a fer excursions però ...

Teletreballar vol dir: et sona el despertador deu minuts abans de l'hora, et connectes i ja. Però en el meu cas no és així. M'agrada poder organitzar-me bé i prefereixo "entrar" a la feina abans de l'hora. Així que em llevo una hora abans i tinc prou temps per a gestionar la feina del dia. Sense estrès.  Tot i que el despertador sona una hora abans em permeto el luxe de fer el ronso al llit deu minuts.  M'aixeco. Primera visita al WC del dia. Intento no caure'm de lloros doncs el Ñajo es passeja entre les meves cames tot demanant-me l'esmorzar. Engego l'ordinador. Poso la contrasenya que em demana el servidor de la feina. El Ñajo insisteix. Ara es posa sobre la taula. Perilla la connexió amb el servidor per que el Ñajo trepitja el teclat. El deixo suaument al terra. Torna a pujar. Més passejos pel teclat. Pateixo. Ai, que si es trenca la connexió després no hi ha qui es connecti... Surto del despatx i el Ñajo darrera meu. No hi haur...

 ... dir adéu als companys peluts? Casa nostra ha estat plena de gats des que hi vam entrar a viure crec per allà l'any 2011. Alguns gats van venir i van desaparèixer (Bichi, Kuro...) però d'altres es van quedar i, lamentablement, van morir a casa. La Fuji ho va fer en circumstàncies ben estranyes. Ens la vam trobar a l'escala d'entrada. Jo recordo que la nit anterior vaig sentir molt soroll i un gran brogit com d'un animal gran (un porc senglar, potser?) Però em va fer mandra llevar-me i mirar i no vaig saber mai què deuria ser. Però crec que estava relacionat amb el que ens vam trobar l'endemà. El Nevat també va morir però no recordo com. El Neko va morir de vell. I sempre em maleiré per que no vaig estar amb ell en els seus darrers moments quan el vam dur al veterinari. Pobre, malalt, sol i segurament amb por i jo el vaig deixar sol. Per que no en sabia. Per que pensava que no em deixarien estar amb ell. El veterinari no m'ho va demanar i jo vaig donar pe...

- Anar a un onsen (bany públic d'aigües termals) A mi això d’anar a una banyera amb aigua calenta amb altres dones i en pilota picada doncs no em relaxa, que voleu que us digui. Hi ha hotels que tenen onsens privats a les habitacions i potser això sí ho provaria. Però vaja, que ja estar a una banyera em resulta pesat així que un onsen privat no em seria massa relaxant, la veritat. -Anar a Universal Studios/Nintendo/Disney...o similars Jo no sóc ni de ninos ni de jocs ni de merchandising d’aquests... Així que tot aquests llocs no són atractius per a mi. M’estalvio les hores de cua i els milers de persones que hi ha. -Anar al bosc de bambú d'Arashiyama Està molt de moda per els que van a Japó per primer cop. Jo el vaig sentir anomenar fa un parell d’anys com a cosa curiosa per a veure però no recordo que als primers anys que vaig viatjar això existis. Confirmo: a la guía que vaig comprar el 2006 només fa menció als jardins d’un temple però no  diu res de bambú. Això...

 I el que sí repetiría serien quatre coses: Odaiba La illa artificial. Desde el Rainbow Bridge -i de nit- hi ha unes vistes del la riba de Tokyo espectaculars. Barri de Nippori On ens hostejàvem a l'inici. Ara també hi tornaria perquè és un barri de teles que en el seu día no tenia cap interés però ara sí. Asakusa Kannon Malgrat la gentada que hi ha, el camí cap al temple (Nakamise Dori) és molt bonic, tot ple de botiguetes de souvenirs i de menjar. Ginza Malgrat que és un barri molt pijo, hi ha una de les papereries més grans de Tokyo (si no la més gran): Utoya i és clar, no ho puc deixar passar.