Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2014

DE VACANCES: GALÍCIA (i 5)

Imatge
Vagi per endavant: el viatge m'ha encantat i ha estat una gran experiència però, com tot, hi ha coses molt curioses que trobo que s'han de comentar. Mentre vam estar al poble de Cariño ningú, repeteixo, ningú ens va preguntar d'on veníem, ni què volíem veure, ni quins eren els nostres plans ... res de res. A ningú li interessava res del que dos forasters fessin allí. Curiós, perquè no se'n veuen massa de turistes per Cariño, i vaja, m'estranya.  Què volen amb això? Protegir el seu poble d'una possible invasió estrangera? No crec que a ningú se li ocorri anar a la fi del món per a plantar-hi una bandera... Però vaja, que no ho acabo de tenir clar. D'altra banda, tampoc en tot el temps que vam estar a Galícia no ens vam topar amb un gallec rialler. Simpàtic el noi de la Oficina de Turisme de Cariño, amables les dependentes de la pastisseria del Ferrol, diligent la noia de la geladeria de Santiago i molt atent el cambrer de La Coruña. Però riallers i expressius,…

DE VACANCES: GALÍCIA (4)

Imatge
DIA 7: EL SEMÁFORO + ESTACA DE BARES + O BARQUEIRO + ORTIGUEIRA + VIVEIRO
Ja hi tornem a ser: el temps diu que avui plou. I si mirem per la finestra, de pluja poca. Més aviat ens trobem amb un cel blau i net de núvols que ens dóna la benvinguda a un altre dia preciós a Galícia. Així que hem d'aprofitar, avui farem excursions fora de Cariño.  Primera aturada: el Semáforo. Era una atalaia marítima i d'aquí li ve el nom del Semáforo, doncs organitzava les entrades i les sortides dels vaixells de la zona. Ara és un hotel que a l'estiu deu tenir molta clientela perquè està en un lloc privilegiat (a dalt de tot d'una muntanya) però que a l'hivern no hi deu anar ni Déu perquè si la carretera ja és prou dolenta sense pluja,  no me la  imagino amb pluja o pitjor, amb neu. Amb el bon dia que ens fa fem un munt de fotografies. La zona és molt bonica i val molt la pena aturar-se i,   de passada, fer un cafè.

Després, baixem fins al Far de la Estaca de Bares. Allí, les vistes no s…

DE VACANCES: GALÍCIA (3)

Imatge
DIA 5: ST. ANDRÉS DE TEIXIDO - PARC EÒLIC A CAPELADA - CEDEIRA
Cansats d'ahir, ens llevem tard, quasi a les deu. La marea de la platja està tan baixa que fem una visita per a remullar-nos els peus i "caçar" petxines. Hi ha homes que, amb els pantalons arremangats busquen alguna cosa a l'aigua. Ells deuen buscar (i trobar) les petxines plenes i nosaltres només en trobem les buides. Però tot i així, algunes són molt grosses i, encara que jo no sóc de buscar petxines a la platja, aquestes m'agraden i en recullo un bon grapat.
És molt  agradable malgrat l'aigua és ben freda i tot i que és molt d'hora, el sol encalenteix de valent. Sí, les previsions un cop més han fallat. No plou. Després de fer un cafetó amb una micro-magdalena, sortim cap a Sant Andrés de Teixido, que ens han dit que hi ha una ermita que val la pena de veure. Enfilem per una carretereta molt estreta i que mica en mica va pujant per la muntanya. I arribem a una esplanada on hi ha uns núvols baix…

DE VACANCES: GALÍCIA (2)

Imatge
DIA 3: CABO ORTEGAL + CARIÑO El tercer dia vam optar per a fer una cosa light, doncs encara arrossegàvem cansament del viatge. I vam decidir fer-li una visita al Cabo Ortegal i al seu far. Hem d'aprofitar el bon temps que segons els meteoròlegs, canviarà aviat.  El lloc és molt bonic però es nota que era un lloc força turístic  perquè l'han reformat i condicionat per a que hi puguin aparcar els cotxes amb facilitat. No vull saber com seria d'origen... Les vistes són molt boniques i no hi ha mala mar així que podem veure fins on ens arriba la vista. No estem del tot sols per que hi ha una senyora que passeja el gos (sí, sí, passeja el gos allí, amb toooooooooota l'extensió que té a Cariño per a fer-ho, ho fa aquí...).I un pare amb un fill que li diu que no ha de posar el cap entre els barrots de fusta. Sí, millor que li expliqui, no val badar amb això. Però els visitants més insignes són el trio de Guàrdies Civils que es baixen del cotxe i que, binocles en mà, van mirant…