TOT D'UN PLEGAT...

15/9/2013 Alcúdia. Després de fer la obligada visita a Ca'n Corró, fem una volta pel mercat. Hi ha molta gent, principalment guiris que no han vist mai un mercat de poble. I com els paradistes ja s'ho coneixen, posen la mercaderia de tal manera que els resulti ben atractiu i sigui ben fotografiable. No puc criticar-ho perquè jo m'aprofito d'aixó i també faig alguna fotografia. Bolets i fruita? La típica albergínia mallorquina "Prebes" Els Hans i Gretas que es passegen pel mercat van a pas de turista embadalit i de vegades costa de caminar entre tant "empardalat", com en diuen els locals. Després de fer una compra de bolets, més concretament "picornells", que aniran a l'arròs del dinar, anem a fer un cafè. I tot seguit anem a veure com tenim el tema platja. Anem a una cala de pedres i de roca i m'estreno. L'aigua és perfecte. Però el dia s'embruta i finalment, cauen quatre gotes que posen punt i final

Ja torno a ser aquí, passats deu dies de bones vacances familiars a Mallorca. Voldria fer un resum breu però, què voleu, no sóc de relats curts. Així que ho lamento però us toca aguantar un extens relat de la meva darrera experiència a l' "illa de la calma" com en diuen de Mallorca. 10/9/2013 Comencem bé: la comandante del vol 3912 de Vueling, na Maria Antònia Ferrer, ens avisa que "volaremos sobre el Mediterráneo i se esperan algunas tormentas". Bé... no podem donar massa volta doncs per anar a Mallorca passem sí o sí pel Mediterrani, així que Selva, més val que t'ho prenguis amb calma. Són les 7 del matí i encara és fosc. El dia no es vol aixecar del tot i jo ja estic amb la taquicàrdia  Perquè m'agraden tant  els avions i tan poc volar? Però com sempre, "sarna con gusto no pica" i m'aguanto, que bé s'ho val el patiment si després arribo a la illa de la meva infantesa i dels mil records. La comandant s'esforça a c

Doncs sí, finalment han arribat les vacances. I sí, finalment ja tinc la maleta -quasi- feta. Afortunadament no vaig a las Seychelles i si em deixo quelcom, no passarà res perquè  tot ho puc trobar a la ciutat.  Tot i així fer les maletes és tota una feinada. Jo ja en tinc una mica, i perdó per l'expressió, el cul pelat doncs he marxat moltes vegades tant sola com acompanyada.  La cosa comença per posar-ho tot sobre el llit -o qualsevol superfície plana prou gran com per a organitzar-se- i apilar-ho segons: samarretes, pantalons, roba interior, sabates i d'altres. El problema és aquest "d'altres". Aquí s'ha d'anar amb compte. Aquest "d'altres" poden ser els cosmètics, o bé els klínex, o bé les arracades o.... el que se t'acudeixi. I ull: això és el més fàcil d'oblidar! Ho sé per que ja me n'he oblidat uns cops aquests "d'altres".... I el necesser ha de ser el darrer doncs les dents i la pinta es faran servir a