SANTS JOANS
Consti en acta: no m'agraden els petards. Un cop deixat clar això, m'agradaria fer memòria dels Sants Joans que he passat fins ara. Recordo que abans que hi haguessin tantes normes de seguretat, es podien fer fogueres al carrer com si res. Al carrer Baleares, perpendicular al carrer Sant Eudald, on vivíem primerament, en feien una cada any. I s'aprofitava per a llençar-hi mobles vells i papers i deixalla. Ara, això sí, no hi havia ni protecció, ni bombers ni ningú pendent del que pogués passar. I mai va passar res. Era bonic, el foc tan gran que s'elevava ben amunt, amb tot de guspires que enfilaven cap al cel... No hi havia possibilitats de cremar res doncs, llevat de la font, al carrer Baleares no hi havia res perillós. Bé, el jardí d'infants del costat potser sí que corria una mica de perill... però en aquelles hores no hi havia nens. Era bonic. I màgic. I feia barri. Amb el temps, s'han anat posant normes i ara fer fogueres significa tres anys