CRAZY LITTLE THING CALLED LOVE
De quan sentíem papallones a l'estómac al "vols cafè? doncs ja saps on és la cuina". Com canvien les coses. O les persones, segons es miri. Amb quina il·lusió anàvem a classe pensant: avui el X em mirarà? I després, si teniem sort.. l'X ens tocava un dit!! I tot el dia pensant en la sensació que ens havia deixat el tacte de les seves mans al nostre dit. Aish... quins nervis! S'haurà notat que m'he emocionat? M'hauré posat vermella? I tot, per un dit!! Però si hem de ser sincers, el primer amor és el pare. La figura del pare, l'heroi indestructible, el que ens cura de tots els mals, el que ens recull quan caiem, el que intenta que no ens caiem. Lamentablement, aviat comença a tenir competència. A l'escola s'obre un nou ventall de possibilitats amatòries. Bé, dir això és molt dir doncs en una edat tan prematura, poques arts de la seducció es coneixen però l'instint hi és. I comencen les obsessions: en X m'ha mirat, m'ha pa