TOT D'UN PLEGAT...

Mira que són complicats el metges. Començo així perquè després de l'experiència d'aquest estiu amb les proves que m'havien de fer per a la operació, he pogut analitzar molt aquests professionals. La cosa va començar, recordem-ho, amb un canvi de cirurgià doncs el que tenia assignat d'un principi, era pràcticament una eminència i no se'l podia molestar amb preguntes com: i quin tipus d'operació serà? quin temps de recuperació necessitaré? No, no es podia emprenyar al Déu de la Cirurgia Digestiva amb aquestes nimietats. Així que me'n vaig buscar un altre. Concretament, aquest nou és argentí i de la conya. I molt més empàtic que l'altre. Bàsicament, em va dir: -Estás condenada a operarte. Así que, mejor ahora que más tarde, no? I apa, d'aquella consulta en vaig sortir amb tots els volants per a fer-me les proves preoperatòries. Ja tornaria quan tingués tots els resultats i em donarien dia per la intervenció. Era finals de juliol i l'ago

DIA 2 (11/08/2004): SHINJUKU-NAKANO Visita ala zona "roja" de Tokyo: Shinjuku. És una altre versió dels "bazares del Puerto" també a lo "bèstia". Aquí però, hi ha tot de locals de sexe, botigues de pornografia, botigues de jocs i electrònica. Aquelles escenes que surten a " Lost in Translation " d'una avinguda que, de nit, s'omple de llum i color, això és Shinjuku . I molt de soroll... cada botiga té el seu aparell de música  encès a tota llet. I màquines de Pachinko (una mena de escura-butxaques però en edificis sencers només dedicats a aquest joc). Moltes, però que moltes màquines de Pachinko... Dins d'aquest embolic comercial, hi destaca el centre governamental. Els dos imponents edificis del govern metropolità de Tokyo destaquen sobre la resta de gratacels d'altres organismes nacionals o bé de companyies d'assegurances. Per arribar a Shinjuku hem d'anar fins l'estació de tren corresponent amb