TOT D'UN PLEGAT...

I el darrer dia a Itàlia el passarem a Arezzo. La Francesca ens diu que podem deixar les bosses fins que marxem així que podem fer la visita del que ens queda lleugers d'equipatge. Primera aturada: la Pieve (=parròquia).  Que el primer día la vam veure per fóra (i mon pare ben de prop, per cert). Arribem en plena hora de la neteja i hi ha tres persones fent feina. Una amb una màquina de les que es fan servir per a netejar els terres dels aeroports així que hem d'anar amb compte amb no relliscar per l'aigua que hi ha.  L'església no m'apassiona però té una  estructura ben curiosa. Dos pisos a l'altar com la catedral de Módena.                                                   I ara toca seguir pujant el carrer principal cap al Duomo. I finalment entre esbufecs i esbufecs arribem a l'explanada de la Catedral que, encara que no hi ha gent sí que és ple de cotxes doncs deu ser un pas obligat per anar a l'altre part de la ciutat. Pe

Seguim. El tercer día va començar intentant de nou no inundar el bany del pis mentre ens dutxàvem doncs la casa tenia de tot... llevat de cortines de bany. I això ens va complicar molt la neteja diària. I amb la pràctica aconseguim que no caigui ni una gota al terra (posar mil tovalloles al terra també ajuda, tot s'ha de dir). Així que un cop nets i esmorzats, sortim cap a l'estació. Avui toca una altre excursió: Cortona.  La noia dels tickets ens explica molt amablement (molt sorpresa amb la puntualitat dels transports i amb l'amabilitat del personal de cara al públic he de dir) a quina aturada ens hem de baixar i que un cop allí hem d'agafar un bus que ens dura al centre històric doncs, endevineu què, Cortona és a un turonet. I efectivament, just a la plaça de l'estació on ens deixa el tren hi ha un mini-bus que en 10 minuts surt cap amunt. I sí, amunt. Ben amunt. Perquè el poble és allà dalt! Sort del bus...                      Les vistes mentre p

I com comença a ser habitual, en desembre faig un viatge amb el pare. I un cop més a Itàlia. S'ha de dir que ha estat una Itàlia ben diferent del que m'esperava doncs encara que vam aterrar a Florència, no ens hi vam estar ni mitja hora doncs el nostre objectiu era una població propera on hi teniem el allotjament i des d'aquí fariem excursions. I així, llevant-nos a la mala hora (quina mania tenen les companyies aèries de posar aquests horaris tant criminals per a sortir!) anem a buscar al pare i de casa seva a l'aeroport. Sense incidents a remarcar fins a l'arribada a la plujosa Florència.  El bus desde l'aeroport ens deixa a l'estació de tren de Santa Maria Novella i molt a prop hi ha l'església que li dóna el nom, Santa Maria Novella. I com és molt d'hora, ens hi apropem. És tant d'hora que  encara està tancada però la podem veure per fóra i jo no recordava que fos tan bonica. Si és que encara que no sóc catòlica he de reconèixer que