A 8 de 50
El mes de febrer per a mi significa que en faig un més. I ara estic a 8 de 50. Entre nosaltres: no em veig amb 50. És clar que tampoc em veia amb 30 ni amb 40 ni tan sols pensava que arribaria a la Universitat! Recordo un dia, quan encara vivíem al carrer Sant Eudaldo que vaig mirar per la finestra de la meva habitació i, com si fos ara, vaig pensar: -No arribaré mai a la Universitat. No seré mai adulta. I ho recordo amb una claredat terrible perquè en aquell moment, per a mi, arribar a l'edat adulta se'm feia molt costa amunt... no sé perquè però ho trobava descomunal. El cas és que vaig acabar EGB, vaig anar a l'institut, i amb un curs pont pel mig, vaig arribar a la universitat. Ja no conservo records lúcids de quan pensava que no arribaria ni als trenta ni als quaranta. Però sí que recordo pensar que aquestes edats eren edats "adultes" i que jo seria "gran" quan hi arribés. I ara, a 8 de 50, no només no em trobo gran sinó que encara ti