TOT D'UN PLEGAT...

Després d'una nit de descans sense problemes, ens llevem per a seguir en marxa i disfrutar del segon, i darrer, dia a Roma. El TripAdvisor deia que l'hotel comptava amb un bon servei d'esmorzar i la mare i jo teniem previst al nostre itinerari que la primera cosa que faríem el dimarts seria: el Gran Esmorzar. El menjador no és molt gran i ens donen la benvinguda  tres pintures de Cardenals passats pel túrmix de l'art modern. Contrastos, contrastos everywhere! La quantitat de menjar no era massa però sí la qualitat. A més, el noi que fa els cafès demana si vols alguna en particular i ho fa a comanda. Així, demanem dos sucs de taronja sanguina recents espremuts. Res a fer amb els sucs de pot. En repetim i tot!    Un cop satisfetes, deixem les bosses a la recepció i oh meravella de les meravelles!, fa un sol espaterrant!  Ahir, entre la pluja, el cansament i que es va fer fosc molt d'hora no vam arribar a veure que estàvem a prop d'una atracció poc

En sortir del restaurant comença a ploure. Res que una bona caputxa no pugui assumir. La meva mare, dona previnguda, desplega l'impermeable que hem comprat mentre fèiem cua per a pujar al bus turístic. Ara ja estem preparades per anar cap a la Fontana di Trevi que m'han dit que ha estat en procés de restauració i ara ja es pot tornar a veure en tot el seu esplendor, el que et deixen veure els milers de turistes, si més no. De camí, comença a ploure amb més intensitat. La caputxa no és suficient i jo sóc reticent però acabo cedint: hem de comprar un altre plàstic de colors que generosament en diuen impermeable. Fem una fila ben acolorida però em consola saber que no som les úniques disfressades que passegen per la ciutat. Així, arribem a la Fontana. I sí, menys plena que altres cops però ni la pluja evita que hi hagi un munt de gent. Malgrat l'aigua i la gent, puc fixar-me en alguns detalls que no havia vist fins aleshores. Per a mi no és la font més bonica de Roma tot i

Celebrar l'aniversari a Roma ha estat una gran cosa; i aprofitar per a  celebrar l'aniversari de la mare, també ha estat una bona pensada. Així que crec que ho repetiré però la propera vegada, hauré de pensar d'estar-hi més d'una nit doncs dos dies s'han fet molt curts i molt cansats. Però anem a pams, que encara que breu, hi ha molta teca que explicar. Ens vam haver de llevar molt d'hora perquè teniem el vol ben d'hora, a dos quarts de set del matí concretament. Passem els controls sense massa entrebancs (tot i que a mi em revisen la bossa, per a variar) i enfilem cap a la porta d'embarcament. Tot en hora. Tot? No! Hi ha un embús aeri i els avions fan cua per a sortir degut, suposo, al mal temps que fa doncs hi ha una ventada de por i els aparells han d'estar segurs de poder sortir. I així ens ho fa saber el pilot: -It will be a take off a little bit bumpy but nothing to worry about. És a dir: l'enlairament serà una mica mogudet però