BARCELONA EM RECORDA...
Com sempre passa quan algú viu molt de temps a un lloc, aquest lloc acaba ple de records i de moments viscuts. Alguns de bons, d'altres no tant però records al cap i a la fi i que no es poden separar de la persona. Jo sóc persona de records. Sempre estic pensant en el passat i en els moments viscuts. Un cop algú em va dir: -Tu tens la síndrome de Peter Pan: no et vols fer gran. Ves, normal no? Sí, però jo m'hi abono. A mesura que el temps passa, els records s'acumulen i l'enyor és cada cop més gran. En teoria, cada any sóc més vella però no no me'n sento i no ho veig així. Només veig que el temps s'esmuny entre els dits inexorablement i que el passat i els records cada cop són més lluny i més desdibuixats. Seguint amb el que deia a l'inici, tot lloc comporta records. El meu lloc és la ciutat de Barcelona on hi he viscut, estudiat, treballat i on hi he tingut un munt de records i de situacions viscudes que fan del plànol de la ciutat una topogra