TOT D'UN PLEGAT...

Queden poques hores del 2014 i és hora de pensar en els propòsits de cara l'any que ve. Mentre hi penso, vaig a fer un repàs de l'any que se'n va. En línies generals, no em puc queixar. Laboralment, la feina va bé. Amb moooooooooooolta feina, i ara que ens han canviat d'àrea, amb molt neguit per aconseguir que tot vagi bé i podem dur-ho al dia. Espero que la feina duri i duri, que aviat farà set anys que vaig deixar la corredoria.  Una de les canícules a la feina En el pla més íntim, estic contenta perquè he guanyat en amics i hem fet una bona colla, passant molt bones estones i algunes de no no tan bones, però per això són els amics, no? Per a fer-se companyia en els bons i en els moments més durs.  Les roses de paper del Raúl També m'he endut alguna decepció amb vells amics. La vida és així. De tant en tant et recorda que no és de color  de rosa i paf! et fot una plantofada. Però res que no es pugui superar. Afortunadament, em queden més amics

Bones! Fa dies que no escric però entre proves mèdiques, refredats, feina i d'altres impediments, m'ha estat difícil. També, perquè no dir-ho, la mandra. Això hi fa molt...  Bé, doncs ja tornen a ser aquí: les festes de Nadal. I com sempre, aquesta necessitat imperiosa que ens agafa a tots per a reunir a la família, fer regals, tenir una actitud alegre i festiva... Només per aquests dies, la resta de l'any sembla que no cal. Doncs jo m'hi apunto. A més, tinc la sort que com casa meva és tan petita, no hi podem fer ni dinars ni sopars així que vaig de "gorra" tots els dies. I sobre l'actitud, doncs jo sóc alegre de natural així que no em costa gens estar-hi.  Els regals ja és més complicat. Cada any em costa més escollir el que els agradarà més. I torno a tenir molta sort en aquest sentit doncs no he de fer molts regals, però els que he de fer son ben difícils. Els pares i els sogres. Què difícil no repetir les mantes de l'any passat! Què difícil