Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2014

Els gats de la meva vida (i III)

Imatge
Continuant amb les dues entrades anteriors, us vull parlar de la resta de gats que, d'una manera o altre, han passat per la meva vida. 
Segur que me'n deixo algun però miraré de ser el més precisa possible. Cronològicament, la primera en arribar va ser la Piga.








Ens la van donar uns amics dels pares que vivien a una masia.  Vam posar-li Piga per una raó evident: la gran taca negra de l'ull. Era una molt bona gata, molt afectuosa, simpàtica i poc emprenyadora. Es va fer molt gran; va viure un trasllat de casa, l'arribada d'una gossa i diverses caigudes a diferent alçada.  Malgrat la gossa i ella tenien una relació de respecte, de vegades la Piga donava un cop de puny a la taula -simbòlicament- i li feia veure qui manava a la casa. Finalment, quan la gossa va morir, ella va decidir que com se li havia anat un  dels seus millors amics, que no valia seguir endavant i també ens va deixar.
Més tard, va arribar la gran colla. Començant pels dos històrics de la família: el Neko, …

Els gats de la meva vida. Especial: el Sushi

Imatge
Seguint amb l'entrada d'ahir, he de parlar del Sushi i de la resta de gats que, poc o molt, han passat per la meva vida. Així que.. començo: El Sushi Fill de la Sita i germà de la Fuji, el Brutus, el Nevat, va ser l'únic gat que va néixer sense cua, curiosament. Al principi no era més espavilat que els altres però en fer-se gran..., ha deixat clar que és el més llest. S'ha fet estimar molt perquè ha estat el més afectuós de tots i dels cinc gats, el que sempre es queda a casa, si més no, per dormir.


Us explico com és un dia a la vida del Sushi i així us en fareu una idea de com n'és d'especial: Es lleva quan sona el despertador. Normalment, dorm als meus peus. I si hi ha més lloc, entre els peus del Lluís i els meus. Però darrerament, hi ha un convidat extra, el Bichi, que redueix l'espai al matalàs, així que hem de fer filigranes per a cabre-hi. Jo, encara amb els ulls tancats però prou desperta com per aixecar-me del llit, vaig a la cuina per a fer-me el cafè i…

Els gats de la meva vida (I)

Imatge
M'estic llegint un llibre d’un paio anglès (Tom Cox) que té sis gats i  m’ha donat la idea d’escriure una entrada al blog explicant una mica la vida que faig  amb cinc animalons peluts. Segurament pensareu que sóc una d’aquelles boges excèntriques que tenen mil gats i que la casa els fa olor a pixum i que està ple de pèls per tot. Doncs no. Tinc la sort de viure a una casa amb prou  terreny on els gats fan totes les seves necessitats fora i la vida social –o el que facin- també.  Tot i aixó, tenir cinc gats no és una cosa fàcil. Sobretot a l’hora de menjar, és el moment àlgid del dia …i n’hi ha tres, com a mínim, de moments àlgids: al matí, al migdia i a la nit. 
Però tot i que parlo de cinc gats, ben bé, només dos –o tres com a molt- són gats fixes a la casa. La resta van i vénen tot el dia i  només fan acte de presència quan volen menjar o quan plou, que aleshores s’aixopluguen a les cadires del porxo.  Així, actualment, per ordre d’arribada a  la casa, els que hi ha son: el Brutus…