Viatjant...
... pel carrer Balmes. Això de caminar cada dia després de la feina té aquestes coses. De vegades, el camí és en sí mateix un espectacle. Començant per aquella porta que duu un adhesiu de dalt a baix per evitar que la gent es despisti i no la vegi. Exactament igual que una porta d'un mercat que, lamentablement, a la feina, vam tenir uns quants casos de gent que no veia que allò era una porta i directament, hi topava. Encara recordo la perit dient: -I mira que duu un adhesiu al llarg de tota la porta que la fa ben visible... Doncs res. Que la gent no s'hi fixa. I penso: quants hauran topat amb la porta del centre mèdic? Després hi ha la nena que juga amb la porta del local del costat. Ara l'obro ara la faig tancar. Ara m'acosto i s'obre. Ara m'allunyo i es tanca. I així fins que la mare en té prou i la crida al seu costat, que fins ara ha estat entretinguda, la mare, amb el telèfon. Caminant també ens podem trobar la parella de vellets que, enc