LA MÀQUINA DEL DIMONI
Doncs sí, als meus 48 anys he aprés a muntar en bici. Els meus records inicials d’anar en bici es remunten al pis de Lesseps a Barcelona on donava voltes a la terrassa amb una bici vermella que encara duia les rodetes petites per nens. No en recordo massa d’aquella època però sí que recordo que vaig anar a un carrer que era tallat i que acabava en rotonda i que allí vaig fer pràctiques intentant deixar les rodetes i anar sola però no tinc molt clar aquest moment doncs deuria tenia uns 10-11 anys i tot és un núvol a la meva memòria. El cas és que un dia la bici vermella va desaparèixer de casa i ja no m’hi vaig preocupar més. Més tard, una altre bici va venir a casa: la bici estàtica. Però és clar, aquesta bici no tenia res a veure amb la vermella i no em suposava cap esforç el seu ús. Molts anys després vaig començar a pensar: hauríes de mirar d’aprendre a anar en bici per si mai necessites fer-ne servir una. Però entre aquest pensament i les ganes de fer-ho van passar