20
Vint anys. Vint anys d'amistat, de complicitat, de riures (també de plors), i d'amor. Amor a la nostra manera, amb molt humor i amb alguna que altra baralla. Però si en vint anys no hi ha alguna baralleta, això no seria una relació. Jo no pensava casar-me. Jo no pensava trobar ningú mai que em pogués aguantar. I de fet, quan ell es va "declarar" jo vaig haver de pensar tres cops i de fer cara de "ajá, t'entenc" però és que en plena discoteca gòtica em va deixar anar: -Jo sortiria amb tu. I no sé quina cara deuria posar jo per que amb la música a tota llet quan vaig processar el que m'havia dit... (i ara què li dic?) Però mira, vint anys després, encara que ja no tenim la figura aquella esvelta (ha, ha, ha!) amb la que ens vam conèixer, seguim plegats. No puc concebre passar la resta de la meva vida amb un altre. Jo he trobat la meva mitja taronja. Ara l'espremeré fins al final. De les dues fotografies en separen vi