Siempre nos quedará el Whasap
Vam començar de manera molt tímida i discreta. Un "hola" al passadís. Un "cómo va el día" al lavabo. Un "hace frío hoy" quan coincidíem a l'ascensor sortint de la feina... Després, vam anar ampliant la nostra conversa. No era molt difícil doncs ens seiem una davant de l'altre. Tot i això, ens mostràvem reservades. Després, vam començar enviant-nos missatgets. De la feina. Després, ja no eren de la feina. Eren de la vida. I després, ja vam començar a anar a esmorzar juntes. Més missatgets. Les nostres vides s'entrecreuaren. I els secrets. I les confidències. Moltes intimitats. Els missatgets passen a ser part imprescindible del dia, com el cafè matinal. En el nostre compte de vivències mútues, ja duem molts esmorzars, una pila de dinars, un bon nombre de sopars, unes quantes discoteques, molts riures i algun plor. Ara, deixem de compartir feina. Però no deixem de compartir la vida. Ella vol un canvi , i la vida és ai