VENÈCIA 2016
Esglésies visitades: un munt Gelats menjats: dos Pizzes menjades: dos Spaguetti menjats: cinc Ponts passats: cinc mil quatre cents vint-i-tres Resum del viatge: hi tornaria sense pensar-m'ho L'altre cop que vaig veure Venècia feia un fred increïble i jo no em vaig treure el gorro ni per a dormir. Ara, l'he vist amb pluja. No sé què prefereixo: si pelar-me de fred o fer filigranes per a no mullar la càmera de fotos ni mullar-me jo en excés. Tot i aixó, la ciutat no deixa indiferent mai, és tota una atracció en sí mateixa i sigui com sigui, val la pena qualsevol sacrifici que s'hagi de fer. Però comencem pel començament. Tot just arribats a Piazzale Roma amb l'autobús que va des de l'aeroport fins la ciutat, vam baixar i ens vam dirigir al pont (desgraciat) de l'arquitecte espanyol Calatrava (Pont de la Constitució, nom oficial) i fer la primera ullada a la ciutat. Què còmodes estem, pensem. Ah, quina meravella de vista, diem. I de cop