Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2017

I ara, què?

Imatge
Ves per on que el temps passa i aviat farà un mes que vas marxar. Durant aquest temps he fet molta feina, buidar casa teva i omplir el garatge amb tot el que tenies. Algunes coses les he venut pel Wallapop perquè no les podiem conservar però moltes d'altres les hem re-utilitzat. Ara tinc una casa plena de calaixeres, mobles, taules, cadires... Ja no era massa gran la casa abans però ara encara ho és menys!  El que m'ha donat més feina és la burocràcia. Això de morir-se dóna molta feina, sobretot al qui queda. El dia 10 de novembre es farà un acte de record teu. Ja he avisat al Govern que activi el programa Inuncat, es preveuen inundacions. Què més farem a partir d'ara? Doncs l'únic que hi ha previst és la Cursa de la Dona que faig cada any amb el grup d'amics. Jo no hi estava molt convençuda aquest any però la Gemma i la Natàlia  em van convèncer. El viatge a Nàpols? Home, no ha estat el millor viatge de la meva vida. Tot t'ho he de dir. La ciutat és un caos: els carre…

ARA FARÉ COM LA BRIDGET JONES

Imatge
Aprofitant que estic fent bondat alimentària des de el dia 1 de Juny (ep, no vull dir dieta perquè ben bé no és així: ni compto calories  ni peso el menjar) aprofito el blog per a que em serveixi d'ajuda. Així, agafant el model del personatge de pel·lícula la Bridget Jones, vaig a passar comptes:
-Aigua Quedi per endavant que jo habitualment bec molt poca aigua. I no, no vull dir que el que m'agradi sigui el vi, perquè tampoc. Però l'aigua és un líquid que si no és que tingui molta set, el meu cos no en demana. Dec tenir gens de camell... Per tant, i per a seguir un bon ritme alimentari i encara que no hi ha estudis que es posin d'acord en això de manera unànime (que si un litre i mig al dia és imprescindible, que si la quantitat que sigui però s'ha d'anar bevent poc a poc, que si tres litres...) he decidit que la única forma que jo pugui beure aigua ha de ser si la maquillo.  Aprofito les ofertes del súper i compro dos brics de gaspatxo -amb el gaspatxo sóc tan exi…

RUTINES

Imatge
Aviat farà un any del canvi de domicili laboral  i ara ja tot són rutines. La rutina dels nous companys de viatge al tren doncs he hagut de canviar l'hora del tren que abans agafava i també canvia la companyia. Ara coincideixo amb més estudiants universitaris que, coi, no deuen tenir tanta son com jo per que no callen! Que si els exàmens d'això que si els controls d'allò, que si avui fem pràctiques que si els fa pal avui el profe que els donara la matèria... uf... però,  de debò tenen tantes energies a les set del matí?? Jo amb prou feines he trobat el seient!  A més, ara agafo el metro i això suposa deu minuts més d'anar sota terra envoltada de milers de persones. El metro és ràpid i com només són dues aturades des de l'estació de tren, no pateixo massa incomoditats doncs molta gent baixa a Diagonal i el vagó es buida una mica. Una mica. El just per a poder respirar. Al principi, el cafè el feia just sota la oficina, on hi ha una cafeteria-forn de pa regentat per una…

CELEBRANT DOS ANIVERSARIS...A ROMA! (i III)

Imatge
Després d'una nit de descans sense problemes, ens llevem per a seguir en marxa i disfrutar del segon, i darrer, dia a Roma. El TripAdvisor deia que l'hotel comptava amb un bon servei d'esmorzar i la mare i jo teniem previst al nostre itinerari que la primera cosa que faríem el dimarts seria: el Gran Esmorzar. El menjador no és molt gran i ens donen la benvinguda  tres pintures de Cardenals passats pel túrmix de l'art modern. Contrastos, contrastos everywhere! La quantitat de menjar no era massa però sí la qualitat. A més, el noi que fa els cafès demana si vols alguna en particular i ho fa a comanda. Així, demanem dos sucs de taronja sanguina recents espremuts. Res a fer amb els sucs de pot. En repetim i tot! 

Un cop satisfetes, deixem les bosses a la recepció i oh meravella de les meravelles!, fa un sol espaterrant!  Ahir, entre la pluja, el cansament i que es va fer fosc molt d'hora no vam arribar a veure que estàvem a prop d'una atracció poc coneguda de la ciutat…

CELEBRANT DOS ANIVERSARIS...A ROMA! (Part II)

Imatge
En sortir del restaurant comença a ploure. Res que una bona caputxa no pugui assumir. La meva mare, dona previnguda, desplega l'impermeable que hem comprat mentre fèiem cua per a pujar al bus turístic. Ara ja estem preparades per anar cap a la Fontana di Trevi que m'han dit que ha estat en procés de restauració i ara ja es pot tornar a veure en tot el seu esplendor, el que et deixen veure els milers de turistes, si més no. De camí, comença a ploure amb més intensitat. La caputxa no és suficient i jo sóc reticent però acabo cedint: hem de comprar un altre plàstic de colors que generosament en diuen impermeable. Fem una fila ben acolorida però em consola saber que no som les úniques disfressades que passegen per la ciutat. Així, arribem a la Fontana. I sí, menys plena que altres cops però ni la pluja evita que hi hagi un munt de gent. Malgrat l'aigua i la gent, puc fixar-me en alguns detalls que no havia vist fins aleshores. Per a mi no és la font més bonica de Roma tot i que…

CELEBRANT DOS ANIVERSARIS...A ROMA! (Part I)

Imatge
Celebrar l'aniversari a Roma ha estat una gran cosa; i aprofitar per a  celebrar l'aniversari de la mare, també ha estat una bona pensada. Així que crec que ho repetiré però la propera vegada, hauré de pensar d'estar-hi més d'una nit doncs dos dies s'han fet molt curts i molt cansats. Però anem a pams, que encara que breu, hi ha molta teca que explicar. Ens vam haver de llevar molt d'hora perquè teniem el vol ben d'hora, a dos quarts de set del matí concretament. Passem els controls sense massa entrebancs (tot i que a mi em revisen la bossa, per a variar) i enfilem cap a la porta d'embarcament. Tot en hora. Tot? No! Hi ha un embús aeri i els avions fan cua per a sortir degut, suposo, al mal temps que fa doncs hi ha una ventada de por i els aparells han d'estar segurs de poder sortir. I així ens ho fa saber el pilot: -It will be a take off a little bit bumpy but nothing to worry about. És a dir: l'enlairament serà una mica mogudet però res de que preo…