TOT D'UN PLEGAT...

Quasi seixanta dies després d’haver començat el confinament faig una nova entrada al blog. Al principi, era la novetat. Llevar-se mitja hora abans de l’hora oficial d’entrar a la oficina, fer el café amb tranquil·litat tot llegint el diari i posar-te al dia dels contagis – i lamentablement, dels morts- , treballar en sabatilles i pijama – de vegades xandall-. Els primers dies van ser molt freds, març encara ens va obligar a posar l’estufa més dies dels previstos i seguir amb mitjons ben gruixuts. Molts dies el   millor pla era sofà, manta i peli (o serie).    Afortunadament, no sóc persona de molta vida social així que els primers dies no van ser massa durs perque eren com un diumenge llarg amb una mica de feina entremig. El millor per a dur el confinament  és l’actitud.Tenir una bona actitud. I un bon exemple de bona actitud és el meu marit, el Lluís que aquests dies m’ha ajudat molt. S’ha posat en mode “xef multitask” i de cop et pot fer unes crêpes o un...