EXPERIÈNCIES CONFINAMENTALS

Quasi seixanta dies després d’haver començat el confinament faig una nova entrada al blog.

Al principi, era la novetat. Llevar-se mitja hora abans de l’hora oficial d’entrar a la oficina, fer el café amb tranquil·litat tot llegint el diari i posar-te al dia dels contagis – i lamentablement, dels morts- , treballar en sabatilles i pijama – de vegades xandall-.

Els primers dies van ser molt freds, març encara ens va obligar a posar l’estufa més dies dels previstos i seguir amb mitjons ben gruixuts.

Molts dies el  millor pla era sofà, manta i peli (o serie).   Afortunadament, no sóc persona de molta vida social així que els primers dies no van ser massa durs perque eren com un diumenge llarg amb una mica de feina entremig.

El millor per a dur el confinament  és l’actitud.Tenir una bona actitud. I un bon exemple de bona actitud és el meu marit, el Lluís que aquests dies m’ha ajudat molt. S’ha posat en mode “xef multitask” i de cop et pot fer unes crêpes o una panna cotta o bé xai al forn amb patates o bé unes carxofes arrebossdes. El seu leitmotiv és: hem de menjar bé. I vaja si ho estem fent, crec que feia temps que no menjava tan bé -i tant!-

Mentre sopem  tenim un diàleg ben curiós:

-Què et ve de gust dinar demà?

-El que vulguis

-No, no, el que vulguis tú.

No hem acabat de sopar i ja pensem en el dinar de l’endemà!

Els primers dies entre el menjar i el poc moviment temia haver d’anar rodolant i no caminant...

Ara, al maig, ja fa més bon temps i hem aprofitat per a fer coses fóra de casa, que també li en feia falta. Treure males herbes i fer neteja de plantes ha estat dur però ha quedat tot ben polit!

És una situació ben estranya perque nosaltres que vivim a una urbanització fóra del nucli urbà no notem res massa diferent. Ja de normal no hi ha aglomeracions ni molta gent al carrer així que  per nosaltres és com un dia de cap de setmana.

Ara que podem sortir una mica  el que veiem és que hi ha més gent anant al súper a comprar i que de vegades s’acumula a la porta d’entrada (per alló de “un surt entra un”) però bàsicament, el nostre envoltant no ha canviat gens.

I m’imagino que en breu la cosa tornara a canviar i serà una mica més normal -entent  com normal la situació anterior al COVID19- i potser aviat podrem desplaçar-nos a Barcelona o Sabadell i visitar a la família.

Mentre tant, hem de seguir alerta i continuar amb la prudència. Jo em quedo a casa.