I EN SOM UN MÉS
Relat inspirat en el llibre de Montserrat Gallart “ Memòries d’uns gats feliços ” I de cop, em trobo sol al carrer. No sé com he arribat aquí. Estic a un cantó del carrer i miro com passen uns objectes molt grans que fan molt soroll i que fan molta pudor. Corren molt. Millor no em poso al mig que em poden fer mal. Però estic sol. I tinc gana. Aniré a investigar a veure si trobo un lloc on reposar i menjar que ja toca. La llum de la bola brillant que allà adalt se’n va i encara no sé on dormir. Ah, mira, un lloc sense sorolls ni objectes que corren i sembla buit. Hi ha una part més elevada i plana que sembla prou còmode. Miraré de dormir. Ostres, he dormit com un tronc. Aquest soroll què és? Ah, calla que és la meva panxa!! Hauré de buscar quelcom per a menjar que ja no m’aguanto dempeus. Sento uns sorolls però no són d’aquí on he dormit sino del costat. M’hi aproparé. Ah, mira, son uns pals que es mouen i que fan soroll. Crec que en algun moment n’he vist...