EL QUE ESCOLTO ANANT EN TREN
Entro al vagó del tren, m’assec i tanco els ulls. És d’hora. Podré dormitar una mica durant el trajecte. El vagó no és del tot ple. Començo a escoltar el soroll d’una serra. Una serra al tren? Ziiiunn... ziiiiuunn... Obro un ull. El meu veí de seient està veient un vídeo al telèfon de tallar arbres. No hi havia un altre moment més ideal per a veure-ho que al tren. De la cara que dec haver posat baixa el volum ràpidament. Però segueix veient-lo. Tanco l’ull de nou. Tornem-hi. Intento relaxar-me un altre cop. A una de les estacions, suposo que Sant Cugat, escolto que pugen tres noietes. -Ah, vas anar a Boston? – diu una. -No, no, aquest any vam anar a Sèrbia i Montenegro. Boston va ser l’any passat. Tu eres a “ iukei ”, oi? Iukei ???? Em costa entendre-ho al principi però després caic: UK. Iukei . No Londres o Gran Bretanya o Anglaterra. Iukei . Em recorda aquella vegada que, també al tren, em vaig topar amb unes noies que als Estats Units els van diu “ Iuesei ”. Sera...