QUÉ BÉ ES TREBALLA... DESDE CASA

Teletreballar vol dir: et sona el despertador deu minuts abans de l'hora, et connectes i ja.

Però en el meu cas no és així.

M'agrada poder organitzar-me bé i prefereixo "entrar" a la feina abans de l'hora. Així que em llevo una hora abans i tinc prou temps per a gestionar la feina del dia. Sense estrès. 

Tot i que el despertador sona una hora abans em permeto el luxe de fer el ronso al llit deu minuts. 

M'aixeco.

Primera visita al WC del dia. Intento no caure'm de lloros doncs el Ñajo es passeja entre les meves cames tot demanant-me l'esmorzar.

Engego l'ordinador. Poso la contrasenya que em demana el servidor de la feina.

El Ñajo insisteix. Ara es posa sobre la taula. Perilla la connexió amb el servidor per que el Ñajo trepitja el teclat. El deixo suaument al terra. Torna a pujar. Més passejos pel teclat. Pateixo. Ai, que si es trenca la connexió després no hi ha qui es connecti...

Surto del despatx i el Ñajo darrera meu. No hi haurà més perill de  possibles desconnexions.

De camí a la cuina intento no caure'm de lloros de nou. El Ñajo torna a passejar-se entre les meves cames.

Agafo una llauna de paté de gats i al mateix temps engego la cafetera.

Surto al porxo. Segueixo intentant no caure'm de lloros perque el Ñajo segueix passejant-se entre les meves cames.

Reparteixo el paté en tres platets. Miro que estiguin iguals de quantitat malgrat sé que tant el Ñajo com el Drac s'ho volen menjar tot i la Pelu amb una miqueta en té prou.

Un cop les bèsties estan una mica més calmades, torno al meu despatx.

Ara l'ordinador em demana un altre codi. El poso. Torno a esperar. Me'n recordo que he engegat la cafetera així que torno a la cuina i em faig un generós cafè amb llet. El primer del dia sempre és gegantí. 

Torno al despatx. Calla, sembla que ara sí que es connecta.

Què diu la pantalla ara? Una actualització? Ja hi som... Res, li dono al botó d'acceptar i espero.

Quaranta minuts? Mare meva, però si quan pugui començar a treballar faré tard!

Res, aviso al xat de la feina que estic aturada esperant. "Ok", "paciència", "això em va passar a mi ahir", em diuen. Com és aquella dit "mal de muchos consuelo de tontos"... 

M'acabo el cafè i em dóna temps per a veure les notícies a l'Ipad. Cap desastre natural extraordinari ni cap notícia d’interès especial. Segueixen les guerres i els polítics nefastos.

Sembla que ara sí, ara ja em puc tornar a connectar. Com? Ara he de canviar de contrasenya? Aish... l'he canviat  tants cops que no em queda cap combinació original ni imaginació per a una de nova.

Res, li posaré un número més a l'antiga.

Ara sí, ara puc entrar al sistema.

Mare meva, l'email està ple de correus que van entrar després de l'hora de tancar d'ahir.

A més s'han programat tres reunions per avui, així, d’imprevist.

I jo que no em volia estressar...

Començo a treballar deu minuts després  de l'hora oficial d'entrada malgrat fa una hora que estic davant l'ordinador.

Sort que podem treballar des de casa.

Responc els emails més urgent. 

Una companya em demana pel xat intern si hem rebut la convocatòria del reconeixement mèdic. Reviso els correus. No, encara no. Però acostumen a fer-ho ben entrat l'any. Estarà a punt d'arribar.

Trucades.

Més emails.

Gestions entre assegurats i altres.

Sorgeix un petit incendi laboral que apago el més ràpid possible. Res greu. Però sempre és algú que demana una gestió per ahir. Algú que té pressa i trasllada aquesta pressa a tota la resta del món. En aquest cas, a mi.

Però ho gestiono sense problemes.

És hora de dinar. Avui: sopa amb carn.

Faig una mica el vago abans de tornar a "entrar".

La tarda es fa més pesada que el matí tot i que són menys hores. Serà la digestió?

Sort que m'he deixat quatre coses per a fer molt mecànicament i no pensar massa.

Una companya em diu que demà ha d'anar al metge i que no m’estranyi si no la veig connectada. Segurament se m'oblidarà i demà quan no la vegi em preguntaré què li deu haver passat.

I després de quatre gestions més s'acaba el torn laboral.

Per avui prou. Demà més.

Ara sortiré a caminar una mica que fa estona que estic asseguda i convé moure's una mica.

A veure quines sorpreses ens presenta el dia de demà.