COSES QUE NO FARIA MAI A JAPÓ
A mi això d’anar a una banyera amb aigua calenta amb altres
dones i en pilota picada doncs no em relaxa, que voleu que us digui.
Hi ha hotels que tenen onsens
privats a les habitacions i potser això sí ho provaria. Però vaja, que ja estar
a una banyera em resulta pesat així que un onsen
privat no em seria massa relaxant, la veritat.
-Anar a Universal Studios/Nintendo/Disney...o similars
Jo no sóc ni de ninos ni de jocs ni de merchandising d’aquests...
Així que tot aquests llocs no són atractius per a mi. M’estalvio les hores de
cua i els milers de persones que hi ha.
-Anar al bosc de bambú d'Arashiyama
Està molt de moda per els que van a Japó per primer cop. Jo
el vaig sentir anomenar fa un parell d’anys com a cosa curiosa per a veure però
no recordo que als primers anys que vaig viatjar això existis. Confirmo: a la guía
que vaig comprar el 2006 només fa menció als jardins d’un temple però no diu res de
bambú.
Això és ben bé una trampa per a turistes incauts.
Jo no hi tinc cap interés en caminar per un caminet ple de
gent i que només pots veure bambú i poc més al voltant.
Això sí, val la pena agafar el tramvia que hi arriba desde
Kyoto, és una bona experiència.
-Anar a veure un espectacle de geishes
Mira...no. Ho trobo una mica massa turístic per a mi i
relacionat amb això, tampoc..
-... em vestiria de geisha
o amb el kimono tradicional
Tot i que un any vaig comprar-me un kimono amb tots els
complements però no me l’he posat mai i menys al Japó.
Ho trobo massa turístic.
-Anar a un espectacle de ninges
Em passa com als espectacles de geishes. Massa turístic.
-Veure un torneig de sumo
No m’interessa massa aquest esport però he de reconèixer que,
com a mínim, té la seva cosa. No és tan turístic i sembla més autèntic que un espectacle de ninges.
-Anar a un Cat café/pig
café/ owl café/ qualsevol animal café
No hi ha res més trist que animals tancats. Per més que ells
jurin i perjurin que estan ben tractats. No. No són una atracció, són animals.
-Anar a un Pokemon café /Kirby café /o similars
Jo sóc d’una altre època i això del Pokemon m’ha pillat gran.
No ho conec i ara ja no tinc ganes de coneixer-ho.
-Anar a botigues de roba vintage
No entenc la dèria japonesa de la roba vintage...o simplement
roba de segona mà.
No aniria a l’altre punta del món per a comprar-me una
jaqueta d’aviador americana... la veritat. Ni que estigui tirada de preu. No ho
entenc.
Hi ha barris sencers d’això i a Osaka, el barri d’Amerikamura
és ple de botigues de roba de segona mà.
Curiós per a veure-ho però res més.
-Pujar al Shibuya Sky
Ho vaig contemplar fa uns anys però vaig veure que has de
deixar les bosses a una guixeta, anar només amb el telèfon i fer cua per a
fer-te la foto de rigor a la part dels vidres... I a més... l’alçada! No,
gràcies.
-Anar a un karaoke
Jo canto a la dutxa. Res més. Sí, al Japó és molt diferent i
sembla que és molt divertit però no penso perdre temps de veure coses per estar
a una habitació insonoritzada cantant i bevent (perque també es beu, sí).
-Dormir a un capsule
hotel
És una turistada. Bé, tampoc és del tot cert. Això dels
capsule hotels va començar quan els
salarymen que acaben tard de la feina i perdien el darrer tren a casa o
necessitàven un lloc per a descansar després de la feina. O bé, era per a dormir la mona després d’haver
sortit amb el seu cap de la oficina i acabar tan borratxo que necessitava un
lloc on descansar.
Ara n’hi ha molts tipus i no són tant claustrofòbics però
això de no veure la llum del sol i tenir una habitació que amb prou feines hi
caps estirat...no, gràcies.
-Comprar ganivets/katanes
No entenc la dèria de comprar ganivets a Japó.
Sí, que els japonesos en saben molt i que són molt bons. Però
val la pena fer milers de quilòmetres per a comprar un ganivet i a més sabent que molts cops no són barats? I
ja no dic de dur una katana... que
això sí que deu estar molt regulat.
-Anar a un maid café
Un maid café (café de serventes) és un tipus de restaurant
temàtic on les cambreres van vestides de serventes (amb uns davantals
minúsculs) i que tracten als clients com als seus “amos”.
Potser és una experiència diferent però al segle XXI veure
això és molt degradant per la dona... que voleu que us digui.
-Comprar té matxa
Això és un gust personal. No m’agrada el té matxa. Sóc de les
que pensa que és gespa.
Mai en compraré per a mi.
-Comprar coses de manga/anime (figures, targes, llibres...)
No m’hi he aficionat mai a això. El món del manga/anime és
molt gran a Japó però jo no en faig cap ús.
Però sí que m’agrada passejar per Akihabara i veure totes les
botigues plenes de coses a les prestatgeries.
-Anar a un pachinko
El pachinko és un sistema de jocs molt semblant als pinballs.
Però al Japó és com les escurabutxaques d’aquí. Sales i sales plenes de pachinko
i sobretot, homes jugant són una imatge habitual a les grans ciutats japoneses.
De vegades quan s’obren les portes dels salons de pachinko es
pot escoltar el brogit ensordidor de les boles de pachinko caient al calaixet.
I als primers anys es fumava dins les sales i quan s’obrien
les portes només es veia fum i se sentia un munt de soroll.
Crec que no
em deixo res.
Però sí, hi
ha coses que no faré mai.
I d’altres...
que repetiré un munt de cops. Però això és una altre entrada.
Comentaris