De metges

-No és nada, pero conviene que vayas a un cardiólogo a que te lo mire mejor- em diu la metge d'empresa en la nostra revisió anual de la feina.

Vaja, no és res però per si de cas, he de demanar hora al cardiòleg. Doncs si no és res no és res, no?

Doncs no. Amb els metges mai és res. Sempre hi ha alguna coseta que cal verificar, que cal confirmar o simplement, descartar. I aquesta n'és una. Hem de descartar que hi hagi un problema més gros al meu cor.

Cap problema. Demano hora al cardio. I el cardio, per descartar, m'encomana fer-me un Holter.

Un Holter és un aparell que controla el cor durant 24 hores seguides. No és res dolent, ni fa mal però crec que serà una mica emprenyador. Tanmateix  no vull que diguin després alló de: "veus, ja t'ho vaig dir" si mai tinc un problema més greu algun dia.

Quan vaig anar a la dermatòloga em va passar el mateix. Jo anava per a que em veiés unes pigues concretes i ella es va fixar en una piga que jo no sabia ni que tenia:

-No crec que sigui res, però recomano que visitis a una col·lega meva que és especialista en aquest tipus de piga per a descartar res més greu. 

I ara, no només tinc res més greu sinó que duc una taca rosa ben grossa allà on hi havia la piga sospitosa doncs quan la va treure, es va descuidar de dir-em que em quedaria una bona marca! Però, és clar,  era per descartar.

-Home, jo et recomanaria fer una altre analítica per a descartar valors erronis en aquesta.

Ja hi tornem a ser. Per a descartar! Amb la darrera analítica que em van fer a la revisió de la feina, hi van detectar anèmia. I en una posterior visita a l'endocrí, duent els resultats per a que els veiés, em va  recomanar fer una analítica més completa per a confirmar els resultats anteriors. O descartar-los... Crec que els metges juguen a descartar més que a endevinar. A la carrera de medecina els ensenyen totes les malalties però només a poder identificar-les i descartar-les fins a arribar al diagnòstic correcte. És com començar la casa per la teulada però vaja, no seré jo qui els critiqui perquè si descarten tot, descobriran alguna cosa, no?

Doncs apa,  analítica feta i a esperar-ne els resultats. M'imagino que, com habitualment, seran nets i polits i no suposaran cap problema de salut. Total, si em troben anèmia, unes pastilles m'ajudaran a pujar els nivells de ferro i prou. 

Tot i això,  no em queixo. Però arribats a una edat,  trobo que això dels metges és com una ruleta russa: alguns dies no passa res i d'altres, volen fer mil proves per a descartar mil coses. 

Aquí també hi ha el component comercial, és clar. I no puc dir que no els entenc, jo també vull conservar la meva feina sigui com sigui. Però ells juguen amb el teu cos i això ja no m'agrada tant. Una punxadeta  per aquí, ara fes pipí per allà, ara et posem uns aparells per tot el cos que si no controlem bé et poden electrocutar... Semblem conillets de laboratori. 

En fi, que ara començo amb aquestes cosetes i d'aquí a uns anys hi haura moltes més proves per a fer, més diagnòstics per a descartar i molts kilòmetres fets visitant consultes i hospitals.

I a tot això, puc dir que tinc una bona salut. Visca els metges!