Quotidianitats

Mmmm! Què bones les cireres de casa! Ara són dolces i toves. Les que queden, perquè entre el sogre i jo, hem deixat l'arbre ben pelat. Dels dos cirerers que hi ha només un funciona perquè l'altre és bord, malgrat acabo de veure que té unes cireres que potser hauria de tastar, no sigui que això que no funciona sigui una llegenda urbana i de cop estigui fent el pagés...
És un bon berenar després d'arribar d'un dia de feina, i no diré dur perquè, he de ser sincera, no ho ha estat pas. Després de la feina, això sí, hem fet l'exercici de gimnàs que els metges ens han recomanat per a perdre pes a mon pare i a mi: caminar. I això sí que ha estat una mica més cansat. Diuen que mitja horeta com a mínim al dia ja n'és suficient. Doncs apa, que no sigui dit, avui han estat 33 minuts.  Tenim un acord mutu: una setmana caminem plegats mentre que una altre dinem. El problema ens arriba quan hem de decidir-nos on anem a caminar i on anem a dinar. Quins maldecaps... 
Ara que sóc a casa, però, tinc ganes de fer el gandul a l'ordinador. I potser després llegiré. Ostres, ara la lectura s'ha tornat un vici per a mi. A casa sempre hem estat de llegir molt doncs els meus pares sempre han tingut aquest "vici", i en el cas del meu pare, herència del meu avi patern, que va treballar en una editorial d'enquadernador i llegir  li agradava molt. 
El que deia, que  sempre hem llegit força. Però fa un parell d'anys vaig deixar de llegir completament. Només si el llibre s'ho valia molt o era molt recomanat feia l'esforç de mirar-me'l. Va ser un temps com de parèntesi lector i suposo que em vaig perdre moltes novetats i grans autors per a seguir. Però tot això s'ha acabat amb el llibre electrònic que em va regalar el LLuís per Reis. És magnífic. Hi caben centenars de llibres siguin grans, petits,  en català, en castellà, amb il·lustracions o només lletra... He dit que és magnífic? Crec que des que me'l va regalar he llegit uns cent llibres. Bé, potser dels cent sencers només uns noranta cinc perquè alguns, tot ho he de dir,  era començar-los i deixar-los. Però és que és tant fàcil... Ara porto una neura amb l'Everest que tot el que llegeixo està relacionat amb aquesta muntanya o amb l'Himàlaia. I després de llegir -en anglès- Into thin air de Jon Krakaurer (per a qui estigui interessat narra l'experiència personal de la tragèdia en el que ell va estar involucrat a l'Everest l'any 1996) ara estic llegint Bajo los cielos de Asia del malaguanyat Iñaki Ochoa de Olza, que va morir a l'Annapurna l'any 2008. M'agrada molt. Aquest noi escriu, bé, escrivia, molt bé. El llibre és molt amè però lamentablement no hi haurà continuació doncs ell va morir fent el que més li agradava, escalar.
Per on anava? Ah, sí, la quotidianitat. 
Després de la lectura, segurament veurem un capítol de la sèrie "Hannibal" mentre menjo el que sigui més ràpid de cuinar i després, al llit. Darrerament dormo relativament poc i l'endemà em llevo molt cansada però he de dir que aprofito el dia al màxim i no em puc lamentar.
Apunt d'arribar l'estiu i la jornada intensiva, la meva quotidianitat tindrà més hores de sol.

Comentaris

Unknown ha dit…
Que bona pinta les cireres Selva!!!!!
Jo també llegueixo molt mès desde que tinc el ebook!!!!!
Una abraçada.
Unknown ha dit…
Selva, tens un premi al meu blog!!!!
Petons
Anònim ha dit…
Sincerament, a mí m'encanten les cireres però reconeixo que em passo una mica massa, per que si en compro, fins que no li veig el cul a la bossa no paro... jajajajaja i a sobre em fan mal per que n'abuso.

I del llegir, aisss!! quin gran descobriment aixó dels e-book, perque a més que estalviem un munt d'espai, tenim un munt de llibres a mà sempre que volem (i no s'acaba la bateria es clar, alguna pega havia d'haver-hi)

Entrades populars d'aquest blog

Comença l'estiu! o comença l'estiu?

ITÀLIA 2019 - PART 1

TARDA D'SCRAP: COM FER UN ÀLBUM (TERCERA I DARRERA PART)