Al tren

Una família francesa: mare, pare, fill i filla. Vénen de Plaça Catalunya tot suats i amb pinta d'haver fet part del tour obligatori de la Gran Barcelona (Sagrada Família, Parc Güell, Port i "Golondrines"... ). On deuen anar ara? Què deu recomanar la guia "Le routard" que duu la mare sobre els genolls? El pare repassa les fotos de la càmera i els dos nens s'adormen de tant cansats que estan. La mare mira per la finestra.
La noia del meu davant parla pel mòbil amb el, suposo, taller de la seva moto, doncs, com he pogut  sentir, l'ha deixada tirada:
-(...) os lo he dicho 200.000 veces, la moto no va bien. Le cuesta arrancar! (...)
Al final, la noia, resignada, penja amb un:
-(...) vale, la volveré a dejar y a ver qué pasa (...)
La meva veïna de la dreta va carregada amb un trollei, un bolso mega-gegant i una motxilla. Com es deu pensar que el vagó és seu, deixa part de l'equipatge al seient buit que té al seu costat. I com que el tren és seu, no l'importa embrutar-lo, així que decideix asseure's amb les cames creuades i els peus reposant al seient. Es posa a llegir "La Papallona" del Narcís Oller. És una intel·lectual.  Va amb una gorra amb visera tipus explorador del Sàhara, molt adient per la gran solana que hi ha DINS el tren.
El noi del costat de la noia del mòbil somriu mentre escriu al seu telèfon. Bromes entre amics o la novia que diu que l'enyora?
Més enllà, una noia recolza el cap al vidre i dormita.
La noia de la moto està inquieta. No para de moure's i de mirar el mòbil. Ve de la platja i crec que s'ha de sentir una mica molesta si comptava anar amb la moto tot el dia. 
La família francesa baixa al Baixador de Vallvidrera. Més turisme o hi tenen l'apartament?
Truquen a la noia:
-Hola Pepe, he tenido que coger el "transporte público".... (sic)
Tal i com ho diu, "transporte público", sona com una cosa lletja, puaj, quin fàstic, el "transporte público"!
Segueix dient de tot amb el que l'ha trucat per culpa de la moto. Deu ser l'amo del taller?
Ella, si més no, l'escolta pacientment.
Apart de la noia de la moto, ningú bada boca.
És hora de la migdiada i a més,  hi ha son.
La noia va pujant la veu. Reclama que ningú li havia dit res de l'avaria que, sembla ser, es podia haver evitat perquè el taller ja en tenia coneixement.
-(...) cuando abristeis la moto lo deberíais haber visto (...)
Ep, que baixa! La Floresta. Depèn d'on tingui la casa serà un bon tros de camí a peu fins arribar-hi. Llàstima de la moto.
S'ha fet el silenci.
De tant en tant, això sí,  sona algun "piticlinc", algun mòbil reclama l'atenció del seu propietari. 
I la megafonia:
-Propera parada: Valldoreix.
Segons els indicadors, estem -a l'exterior, això sí- a 31ºC.
Ara la noia del meu costat es fa un cigarret. Té molta traça i no s'embruta gens. 
Sant Cugat. Aquí hi baixa i hi puja molta gent. Entre elles, la "intel·lectual". Ara que s'aixeca, puc veure que està ben prima i la roba li va pengim-penjam. 
Enfilem cap a Rubí.
L'aire acondicionat  fa el que pot però amb la temperatura exterior és difícil notar frescoreta.
Vaja, ara estem a 32ºC.
Calla, que la que es fa el cigarret ara es pentina amb els dits mentre s'admira a la pantalla del seu telèfon. Porta un bolso prou gran com per a encabir-hi un mirallet, no li caldria fer aquestes cutrades!
Ja baixo. S'acaba l'espectacle. 
Ara tornaré a suar de valent i notaré  els 33 ºC que s'anuncien ara.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LISBOA (Part I)

CELEBRANT DOS ANIVERSARIS...A ROMA! (i III)

THE CURE 2016 (O: "com es nota que m'estic fent gran")