Tornem a la rutina

I després de les merescudes vacances,  torna la rutina.
A la feina, centenars d'emails esperen que els gestioni. Desenes de trucades de clients, agents, companyies contràries, que no puc atendre per falta de temps i d'orelles. Reunions. Queixes. Alegries. Tristeses. Tot passa a la feina aquests dies. Rutina, vaja.
Per la finestra veig com el sol comença a pondre's més d'hora del que ho feia dies enrere  Arriba la tardor.
I aquest cop, crec que vindrà ben fred doncs l'inici d'octubre està essent força fresquet. De moment, ja he tret del calaix els mitjons i he canviat els pantalons de pescador per els texans llargs. I la dutxa, ah, quin plaer dutxar-se amb l'aigua a punt d'ebullició!  El problema és que ara, com duc el cabell tan llarg, me l'he d'eixugar amb assecador, i aquest procés m'avorreix. Darrerament, no ho estic fent i crec que tard o d'hora agafaré un refredat. 
També ara és aquell moment de la manteta al sofà mentre veiem les sèries enllaunades escarxofats al sofà el diumenge a la tarda. Petits plaers rutinaris.
Malgrat el fred, però, els mosquits encara donen la llauna i només sortir al porxo, paf! picada al canto. No es cansen mai o què? Però més endavant suposo que s'acabarà el patiment i podré sortir a pintar de nou. Ben abrigada, això sí.
Ah! I també començarem a gaudir de les sopes, "potajes", i menjars d'hivern, ben calòrics i ben calents. 
Ara que ho penso, només queden tres mesos per Nadal. Aviat l'Ajuntament posarà els pals que suporten la il·luminació a la Diagonal, que, com cada any, no veig mai encesos. No coincideixo mai a veure'ls engegats.
Uf.. les celebracions de Nadal. Això mereix un capítol apart. Però ara, pensar en la festa i la xerinola se'm fa molt  estrany encara que estar a tocar.
Bé, vaig a posar el nòrdic que aquesta nit he passat fred als peus i no vull agafar una galipàndria. Em pica el coll... no serà..?

Foto cedida per Barsheren




Comentaris

Lídia Montiel ha dit…
Hola Selva, es lo que te la tornada de les vacances, la rutina, però mira millor tenir una feina!!!!!!
Es veritat, que en no res estem als Nadals, i la veritat crec que el temps passa molt depresa.
Una abraçada.
Natàlia Tàrraco ha dit…
Hola Selva!!! Aquí em tens, contenta a pesar de la rutina, encara que avui estic a Cariño (a Coruña)per curtes vacances de tots sants.
Benvinguda al meu blog, ens veiem per aquí, petooooooooooooooooooooo.

Entrades populars d'aquest blog

I ara, què?

CELEBRANT DOS ANIVERSARIS...A ROMA! (Part I)

CELEBRANT DOS ANIVERSARIS...A ROMA! (i III)