Tornem a la rutina

I després de les merescudes vacances,  torna la rutina.

A la feina, centenars d'emails esperen que els gestioni. Desenes de trucades de clients, agents, companyies contràries, que no puc atendre per falta de temps i d'orelles. Reunions. Queixes. Alegries. Tristeses. Tot passa a la feina aquests dies. Rutina, vaja.

Per la finestra veig com el sol comença a pondre's més d'hora del que ho feia dies enrere  Arriba la tardor.

I aquest cop, crec que vindrà ben fred doncs l'inici d'octubre està essent força fresquet. De moment, ja he tret del calaix els mitjons i he canviat els pantalons de pescador per els texans llargs. I la dutxa, ah, quin plaer dutxar-se amb l'aigua a punt d'ebullició!  El problema és que ara, com duc el cabell tan llarg, me l'he d'eixugar amb assecador, i aquest procés m'avorreix. Darrerament, no ho estic fent i crec que tard o d'hora agafaré un refredat. 

També ara és aquell moment de la manteta al sofà mentre veiem les sèries enllaunades escarxofats al sofà el diumenge a la tarda. Petits plaers rutinaris.

Malgrat el fred, però, els mosquits encara donen la llauna i només sortir al porxo, paf! picada al canto. No es cansen mai o què? Però més endavant suposo que s'acabarà el patiment i podré sortir a pintar de nou. Ben abrigada, això sí.

Ah! I també començarem a gaudir de les sopes, "potajes", i menjars d'hivern, ben calòrics i ben calents. 

Ara que ho penso, només queden tres mesos per Nadal. Aviat l'Ajuntament posarà els pals que suporten la il·luminació a la Diagonal, que, com cada any, no veig mai encesos. No coincideixo mai a veure'ls engegats.

Uf.. les celebracions de Nadal. Això mereix un capítol apart. Però ara, pensar en la festa i la xerinola se'm fa molt  estrany encara que estar a tocar.

Bé, vaig a posar el nòrdic que aquesta nit he passat fred als peus i no vull agafar una galipàndria. Em pica el coll... no serà..?

Foto cedida per Barsheren