CRAZY LITTLE THING CALLED LOVE

De quan sentíem papallones a l'estómac al "vols cafè? doncs ja saps on és la cuina".

Com canvien les coses. O les persones, segons es miri.

Amb quina il·lusió anàvem a classe pensant: avui el X em mirarà? I després, si teniem sort.. l'X ens tocava un dit!! I tot el dia pensant en la sensació que ens havia deixat el tacte de les seves mans al nostre dit. Aish... quins nervis! S'haurà notat que m'he emocionat? M'hauré posat vermella? I tot, per un dit!! 

Però si hem de ser sincers, el primer amor és el pare. La figura del pare, l'heroi indestructible, el que ens cura de tots els mals, el que ens recull quan caiem, el que intenta que no ens caiem.

Lamentablement, aviat comença a tenir competència. A l'escola s'obre un nou ventall de possibilitats amatòries. Bé, dir això és molt dir doncs en una edat tan prematura, poques arts de la seducció es coneixen però l'instint hi és.

I comencen les obsessions: en X m'ha mirat, m'ha parlat, mira que n'és de guapo -i no fa ni un metre d'alt, el pobre-. A l'EGB (els antics en diem "EGB", els nous "escola primària") en vaig tenir una d'aquestes obsessions. Poc ho sap ell que n'estava ben penjada! Ara, només recordo que el trobava guapo però no sóc capaç de recordar si a més era simpàtic. Quina llacuna de la memòria... Això sí, recordo que em va agafar ben fort. No deuria ni tenir deu anys i ja tenia la meva primera obsessió. 

Més tard, comencen les disputes territorials amb altres noies que casualment, es pengen del mateix noi que tu. 

L'institut -Batxillerat, per als nous-  és una olla a pressió d'hormones i estrogens. De vegades, fins i tot, s'assimila alguna assignatura, però desenganyem-nos, a l'insti s'hi va per a lligar. Amb més o menys sort, però és un lloc de socialització. El llatí és secundari.

I les baralles de gates estan assegurades. La competència femenina és ferotge i aquí s'hi val lluitar amb totes les armes: escots, maquillatge seductor, perfums o colònies, mini-faldilles, talons...

Ara que, segons com, es pot arribar a creuar la línia de la "seducció subtil" per a arribar a semblar una "senyora de mala vida", amb un resultat bastant contrari a l'esperat, tot i que hi ha nois que això ja els agrada. Hi ha d'haver gustos per a tot.

I encara que, en teoria, posem més seny i ens fem més "adults", la universitat és una extensió de l'institut.

Aquí però,  donat que la matrícula és força elevada i els pares fan un esforç econòmic important, s'assimilen més coneixements acadèmics. El lligoteig es queda en un segon pla.

Però, ai, a la Universitat es fan moltes festes i és famós el dijous com a dia de sortir de farra. I inevitablement,  s'acaben fent parelles. De vegades, no duren ni un trimestre però en d'altres casos, duren fins acabar la carrera o més.

I les papallones que al principi feien pessigolles ben còmodament instal·lades a l'estómac, un dia decideixen marxar per a deixar entrar-hi  la rutina i la falta de la passió. Així que: fes-te tu el cafè que jo estic molt ocupada a l'ordinador.