Els gats de la meva vida. Especial: el Sushi

Seguint amb l'entrada d'ahir, he de parlar del Sushi i de la resta de gats que, poc o molt, han passat per la meva vida. Així que.. començo:

El Sushi

Fill de la Sita i germà de la Fuji, el Brutus, el Nevat, va ser l'únic gat que va néixer sense cua, curiosament. Al principi no era més espavilat que els altres però en fer-se gran..., ha deixat clar que és el més llest.

S'ha fet estimar molt perquè ha estat el més afectuós de tots i dels cinc gats, el que sempre es queda a casa, si més no, per dormir.

Mmmm..a veure què fas?

D'acord, et deixo seguir fent el què fas

                           

Us explico com és un dia a la vida del Sushi i així us en fareu una idea de com n'és d'especial:

Es lleva quan sona el despertador. Normalment, dorm als meus peus. I si hi ha més lloc, entre els peus del Lluís i els meus. Però darrerament, hi ha un convidat extra, el Bichi, que redueix l'espai al matalàs, així que hem de fer filigranes per a cabre-hi.

Jo, encara amb els ulls tancats però prou desperta com per aixecar-me del llit, vaig a la cuina per a fer-me el cafè i en el temps que obro la nevera i em giro, el Sushi ja és al passa-plats esperant el seu esmorzar: pernil dolç. I no el perdona, és més, el reclama amb un miol marca registrada: "me". Sí, diu "me". Ni "miau", ni " meu", ni "meee". Només "me".

Però el que m'acaba de convèncer és la seva mirada glacial: els seus ulls blaus diuen "si no me'n poses.. ens veurem les cares al jardí". Així que... n'hi poso.

Però, ah, no se li pot  posar de qualsevol manera, que és un gat molt especial, el Sushi. Si li tallo en trossos molt plans i es queden enganxats al terra del passa-plats, no els pot agafar amb la llengua i, un cop més, mirada glacial, i li poso amb una mica de forma per a que el pugui menjar bé. Ah, i si en poso poc, torna la mirada glacial. Ara, si en poso massa, gira cua amb aires de suficiència i menyspreu. I aquest pernil que queda, si s'eixuga, ell ja no el vol. Així que l'hem de posar de nou a la nevera per que el senyoret quan torni, en torni a tenir un  bon bocí fresc del dia.

Un cop passat el ritual del pernil dolç ens deixa gaudir d'ell uns minuts mentre ens vestim per sortir. Sí, ENS deixa gaudir de la seva presència. Els gats, fan el que volen i decideixen ells el que ELLS volen que TÚ facis. És així.

I jo no em puc resistir i  faig els "Cinc minuts de Sushi": mimoseries a tope. Ell es deixa amanyagar (ES deixa) i quan ja en té prou, se'n va. De vegades estem estona així i aleshores sempre acabo dient-li que a la feina em diran que arribo tard i que explicar-li al meu cap que és culpa del meu gat no és molt creïble. Però, eh, no us ho creieu, però sí, en part és culpa seva... 

Sortim de la casa i ell ens acompanya fins la porta de l'entrada. I es deixa mimar una mica més com si em digués "que tinguis un bon dia". I marxo.

Quan es queda amb el Lluís té una vida estressant: tot el dia al sofà. Si fa uns dies fresquets, li agrada que el tapin amb una manteta. Arribat el moment, s'aixeca i surt a fer les seves coses. Si fa sol, ja no el tornem a veure fins la nit.

Una manta..i un gat!

A la tarda, quan arribo, ja és darrera la porta, esperant. No sé com, però reconeix el soroll del nostre cotxe.

Si em poso al porxo, ell revisa tot el que faig. Fins que es cansa. Aleshores,  amb la seva mirada glacial, em dóna permís per  a seguir mentre ell marxa a fer.. el que hagi de fer. Ah, sempre que no hi hagi una bossa pel mig: aleshores es torna boig. Les bosses, sobretot les de paper, l'apassionen. Bé, només cinc minuts, però són cinc minuts de bogeria total. De vegades guanya ell i de vegades, la bossa, que quan les nanses se li queden al coll i ell s'aixeca, arrossega la bossa allà on va. Fa riure, però pobrissó, l'alliberem de seguida, no es fes mal.

Es veu fatal... però el Sushi està "on fire"

I arriba la nit. 

A partir de les deu de la nit comença el ritual que podríem batejar com "anem al llit  a dormir?". Es passeja amunt i avall del sofà mirant-nos i fent el seu característic "me" que, en aquest cas, sabem exactament el que vol dir: "anem al llit o què?". Hi ha cops que és tan pesat que acabem anant al llit només per a que deixi d'emprenyar. I quan no guanya, se'n va tot sol al llit. 

Això sí, el ritual del llit no acaba aquí. Si anem al bany abans d'anar al llit, el Sushi EXIGEIX que se li obri la porta i amb la mirada glacial, ens recorda que no ens hem d'enredar, que hem d'anar al llit.

I encara n'hi ha més. 

Si el Sushi veu que només hi sóc jo al llit, es posa nerviós. Va a buscar al Lluís on sigui: al lavabo, a la sala, a la cuina. Mirada glacial i "me": ves al llit ja. 

I fins que el Lluís no és al llit, ell no es relaxa i es posa en posició de dormir. 

A l'estiu, es posa als meus peus, com he dit. Però a l'hivern, la rutina es modifica: busca com un desesperat un foradet entre el Lluís i jo...a la zona del cap. Però el que més li agrada és la meva galta. S'acomoda de tal manera que el seu cap es queda recolzat a la meva galta. I així, intentem dormir els dos.

Estressat

"Et perdono la vida..."

De tant en tant, demana atenció...sigui on sigui

La veritat és que, de tots, és el que més es fa entendre. I encara que sembli mentida, l'entenem força bé. 

Vaja.. he fet un text massa llarg per a avorrir-vos amb la resta dels meus gats... Un altre dia us explico el que queda. 

Me!

No sabem com, però un dels ullals se li van trencar i el veterinari li va haver de treure. Així que, a part de no tenir cua, és especial perquè només té un ullal a la mandíbula inferior. Aquesta foto és d'abans, com a record del que tenia.

Mirada glacial marca registrada by Sushi's