Siempre nos quedará el Whasap

Vam començar de manera molt tímida i discreta. Un "hola" al passadís. Un "cómo va el día" al lavabo. Un "hace frío hoy" quan coincidíem a l'ascensor sortint de la feina...
Després, vam anar ampliant la nostra conversa. No era molt difícil doncs ens seiem una davant de l'altre. Tot i això, ens mostràvem reservades.
Després, vam començar enviant-nos missatgets. De la feina. Després, ja no eren de la feina. Eren de la vida. 
I després, ja vam començar a anar a esmorzar juntes. 
Més missatgets.
Les nostres  vides s'entrecreuaren.
I els secrets.
I les confidències.
Moltes intimitats.
Els missatgets passen a ser part imprescindible del dia, com el cafè matinal.
En el nostre compte de vivències mútues, ja duem molts esmorzars, una pila de dinars, un bon nombre de sopars, unes quantes discoteques, molts riures i algun plor.
Ara, deixem de compartir feina. Però no deixem de compartir la vida. 
Ella vol un canvi , i la vida és això, constant moviment. Constants canvis.
Sé que, tard o d'hora, tornarem a re-enganxar la conversa en el mateix punt en la que la vam deixar el dia del seu comiat i ens semblarà que res hagi canviat.
Li desitjo tota la sort del món i sé positivament que la tindrà doncs és molt emprenedora i té moltes inquietuds, i encara que potser es trobarà amb alguna dificultat, la superarà i seguirà endavant.
Encara que ja no hi hauran més missatgets, sempre ens quedarà el Wahsap.
Mucha suerte Catahysa!









Comentaris

Unknown ha dit…
Sin ti no hubiese sido posible! Sin ti no hubiese decidido lo que he decidido. Has sido totalmente esencial en mi vida desde el momento en que empezamos a conocernos. Te has convertido en una de mis mejores amigas y aunque ya no compartamos misatges dels nostres, compartiremos otro medio de comunicación. Nadie mejor que tu sabe lo bien que estoy en esta rutina que entre todas (y todos) hemos creado, pero de la misma manera, nadie mejor que tu sabe lo que necesitaba salir de ella. Creo que no podré vivir sin contarte prácticamente todo lo que me pase y sin preguntarte por todo lo que te pase a ti...

Mañana será un dia intenso, así que a descansar! T'estimu!
23 d’octubre del 2014, a les 20:13
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Repassem

Imatge
Com cada any per aquestes dates toca fer repàs: -Em vaig marcar un objectiu però que no he pogut acomplir. Dos quilets de més rebels que encara passejo però tot i així, d'ençà el juny que vaig començar a fer la bondat alimentària, n'he perdut vuit. No em puc queixar. I això sense fer dieta estricte! -L'any va començar molt bé amb un viatge a Roma. -A meitat d'any es va tòrcer del tot i ja no ha remuntat. Només espero que l'any que ve sigui millor que aquest,  que no serà difícil, crec. Bon any nou!
Més informació

ETAPES QUE ES TANQUEN

Imatge
  Quan em van operar de les amígdales i la iaia em feia el suc de fruites aquell tan bo i que era l’únic que m’empassava. Quan dormia al terra de l’habitació dels iaios, al costat de la finestra, i mentre la iaia em donava la mà. Quan el iaio em donava diners d’amagat de la iaia, agafant-los de sota l’estructura de la taula del menjador, d’on hi guardàven el moneder. Quan el iaio   em media posant-me dreta al costat del llindar de la porta del menjador i feia una ratlla al marc de fusta. Quan els iaios penjaven uns fils a banda i banda del menjador i hi penjaven els meus Reis, que eren sobrets amb diners. L’olor del “porridge” (o “porriche” com en deia la iaia) que esmorzava el iaio (era una crema de verdures) L’olor dels llibres del rebedor. El munt d’Agatha Christies que hi havia a la prestatgeria de darrera de la porta del safareig. Adeú als carrers costeruts que hi ha fins arribar-hi. Adéu a   les vistes desde la sala. Adéu a   tota Barcelona al...
Més informació

Jalogüin

Imatge
Halloween. Una tradició importada dels Estats Units.  Amb motiu d'una sortida nocturna ahir vespre, vaig poder veure  com aquesta nova "tradició" s'ha barrejat amb la nostra cultura de panellets i moniatos. En veritat, als Estats Units, Halloween es celebra anant de casa en casa i demanant caramels o fent trucs a més de fer altres celebracions totes relacionades amb esperits, fantasmes i la por. Aquí, pel que vaig poder veure, es limita a disfresses més o menys encertades i en agafar una bona borratxera.  En teoria, el tema de la disfressa ha de ser quelcom relacionat amb la nit, la mort, els esperits, bruixes i qualsevol aspecte que faci por. Però ahir, al metro, hi havia també la Pocahontas. Sí, la noia índia  de la pel·lícula de dibuixos. Amb arc i fletxes i tot! I jo em pregunto: la Pocahontas fa por? Doncs potser sí, una noia carregada de fletxes al carcaix no és  cosa de riure. També hi havia dues noies disfressades de ratolí. Bé, només dui...
Més informació