Breus sortides de gener

Comença 2016 i tinc vacances. Com tinc temps lliure, faig alguna que altre sortida, encara que molt locals, però sempre veure coses noves és estimulant.

Dilluns 11 de gener 2016 - VISITA AL MONTSENY- PANTÀ DE SANTA FE

Recollim la mare i enfilem cap al Montseny, via autopista. El dia és molt clar però ventós i el dia anterior a casa volaven totes les coses que teniem al porxo així que em fa por que amb una d'aquestes sortim volant els tres i anem a petar a Andorra. Mira... seria una excursió diferent.

No fa molt fred però el vent fa que la sensació tèrmica sigui més acusada.

Després de sortir de l'autopista enfilem cap a la muntanya, per una carretera local -poc senyalitzada, per cert- i arribem al punt d'informació del Montseny. Oh, tancat. Però a la porta no diu res. Segons el mapa que hi ha enganxat, hi ha un altre punt d'informació més amunt, tot seguint la carretera. Apa, tornem-hi.

Moltes corbes més amunt, arribem a l'altre punt d'informació: Can Casades.

L’edifici modernista de Can Casades, restaurat el 1987, data de l’any 1900. Can Casades va ser una de les primeres cases que es van construir a la vall de Santa Fe com una segona residència o d’estiueig d’una família adinerada i un dels primers intents d’aprofitament de la vall de Santa Fe com a lloc turístic. Tot i així, quan es va construir Can Casades encara no hi havia carretera i es pujava a peu tardant unes 4 hores o pel camí de carro unes 6 hores (S. Sánchez; M. Boada, 2007). Can Casades des de 1988 s’ha convertit en un centre d’informació del Parc Natural del Montseny a càrrec de la Diputació de Barcelona. A més d’aquest canvi en l’evolució dels usos de la casa, destaca el creixement de les grans sequoies del jardí i de la superfície forestal que envolta la finca.

Font: http://monmontseny.com/2014/04/09/santa-fe-del-montseny-i-can-casades-i-les-sequoies/

La noia del mostrador, no massa comunicativa, ens indica com arribar al Pantà de Santa Fe, excursió de 45 minuts ben assumible pel nostre grup.

Així que, enfilem pel caminet que hi ha davant les sequoies i ens endinsem al bosc. Ens dónen la benvinguda un camp enorme de Galanthus Nivalis ( o flor de llet de la neu o lliri de la neu). Una flor poc comuna i que creix de forma espontània en boscos humits i frescs.

Dos que es dirigeixen a Can Casades

Sequoia

Galanthus nivalis

Es nota el vent fort que ha bufat dies enrere perque hi ha troncs caiguts a banda i banda del camí.

Xino-xano arribem al Pantà.

Pantà de Santa Fe

L'hem de rodejar doncs la ruta és circular i comença i acaba a Can Casades. Hi ha fulles caigudes per tot arreu. Fem fotos. Badem. I ups, el Lluís posa el peu on no toca. Sota el miler de fulles hi havia un rierol! Resultat: un peu mullat.

Nosaltres, les dones, mirem per on hem de creuar tot vigilant no fer el mateix que ell. Jo segueixo les indicacions del Lluís que em dóna per a creuar, sense posar els peus a l'aigua. Però la mare, no. I xof!! Tots dos peus dins l'aigua! Ja tenim l'anècdota del dia.

El rierol traïdor

Apa, mitjons fora i eixuguem els peus amb el poc que duem, és a dir, mocadors de paper. Les sabates estan xopes i els mitjons... malgrat els escorrem, queden igualment molls.

Com podem, seguim caminant i esperem que el camí no es faci molt llarg, doncs la mare i el Lluís duen les sabates sense mitjons i encara que fa sol, l'ambient és prou fred com per a agafar una galipàndria.

Afortunadament, el Lluís recorda que al cotxe hi tenim unes botes d'aigua que la meva mare va comprar a Irlanda i que no les va fer servir mai i que me les va donar. Encara les duiem al cotxe. I com a bon gendre, s'avança pel camí fins al cotxe i torna amb les botes per a que la meva mare es posi calçat sec.

I finalment, arribem a Can Casades de nou. I de passada, al restaurant del costat, que això ja ens agrada més.

Masia antiga reconvertida en restaurant i hostal.

Una gran llar de foc presideix la sala menjador on som i un gos ens dóna la benvinguda. També hi ha un gat que prefereix dormir.

Dinem com uns reis i enfilem cap a Barcelona de nou.

Divendres 15 de Gener - Tot seguint la riera de Terrassa fins Rubí.

Fem una sortida a peu? Vinga! Hi ha una riera que va des de Terrassa fins Rubí que podríem veure. D'acord.

Nota mental: mai més dir "d'acord" a les 10 del matí, acabada de llevar. Per que després...passa el que passa.

Deixem el cotxe a Terrassa i enfilem per la vorera de la riera. Bruta, la riera. I sense massa al·licients, la riera.

Llarga, la riera.

Comencem la ruta

Flor d'ametller

Seguint la riera

El "castell" de Les Fonts

Sort que hem fet un mos abans de sortir i ens ha donat prou forces per a fer el dia. Sortim de Terrassa a les 13.00.

Passant per la localitat de Les Fonts de Terrassa, passem per davant del Castell. Un edifici tot curiós i que segons sembla, és d'un particular que el construeix quan pot:

Jacint Garcia Mas, conegut com el Cinto, és el seu propietari, el qual es dedica a la compra venda d’antiguitats inclús d’obres d’art molt cotitzades. En un principi es dedicada a la venda de vi, fins que es va aficionar a la compra dels trastos vells de masies i cases. Va aixecar un edifici de forma anàrquica per fer-lo servir com a magatzem.Va començar la seva construcció ara fa més de cinquanta anys. Està totalment recobert de pedra i peces i elements arquitectònics d’estils diversos i desordenats, amb incrustacions de busts romànics i de personatges d’altres èpoques. Imatges de sants, verges o animals i forjats fantàstics. Està construït amb imperfeccions ja que per la seva construcció han passat molts paletes que, cobrant poc, feien la feina quan a l’empresa que treballaven parava o tancava. El interior està inacabat, amb estretes escales i un laberint de sales que serveixen de magatzem i una habitació acabada, en la que hi fa vida el seu propietari.

Font: http://joaquimverdaguer.blogspot.com.es/2014/01/el-castell-de-les-fonts.html

Arribem a Rubí a les 15.30h.

Anem al bar que coneixem bé i fem un café i una aigua. Perquè, és clar, no duem res per al camí i estem assedegats.

La noia del bar quan em veu em pregunta amb una rialla al veure'm entrar esbufegant:

-Què noia, cansada?

-Venim de Terrassa caminant.

-Sí, home!

-Sí...

Ja no riu la noia. Ni jo.

Les cames em fan figa i encara hem de tornar!

La zona industrial de Terrassa no és gens interessant, però finalment, a les 18.00 h arribem al cotxe, de nou. Quasi 20 kilòmetres a peu!!

Fàbrica a Rubí

Al fons, La Mola

De tornada

Dos caminants (bojos)

La propera vegada, recorda Selva: dir no.

Diumenge 17 de Gener - CASTELLDEFELS

Quedo amb la mare a Sants i puntuals com un clau, agafem el rodalies cap a Castelldefels.

Fa quaranta-dos anys que estic per aquests móns i avui he descobert que Castelldefels... té un castell!

Així que, en baixar del tren, busquem la oficina de turisme i un cop la trobem -oberta, per cert malgrat ésser diumenge-, la noia, molt amable, ens diu com arribar al castell i després com anar al mar.

Enfilem per on ella ens ha dit, i comencem a pujar.

L'excursió dels vint quilòmetres m'han deixat seqüeles i tinc les cames una mica carregades i la pujada cap al castell no em va tant bé com hauria. Però anant anant hi arribem.

És diumenge i les visites guiades s'acaben a les dotze i com ja hem passat els dos quarts d'una, el castell està tancat. Aixó sí, el podem visitar per l'exterior.