Viatjant...

... pel carrer Balmes.
Això de caminar cada dia després de la feina té aquestes coses. De vegades, el camí és en sí mateix un espectacle.
Començant per aquella porta que duu un adhesiu de dalt a baix per evitar que la gent es despisti i no la vegi. Exactament igual que una porta d'un mercat que,  lamentablement, a la feina, vam tenir uns quants casos de gent que no veia que allò era una porta i directament, hi topava. Encara recordo la perit dient:
-I  mira que duu un adhesiu al llarg de tota la porta que la fa ben visible...
Doncs res. Que la gent no s'hi fixa. I penso: quants hauran topat amb la porta del centre mèdic? 
Després hi ha la nena que juga amb la porta del local del costat. Ara l'obro ara la faig tancar. Ara m'acosto i s'obre. Ara m'allunyo i es tanca.
I així fins que la mare en té prou i la crida al seu costat, que fins ara ha estat entretinguda,  la mare, amb el telèfon.
Caminant també ens podem trobar la parella de vellets que, encara ara, caminen agafats de la mà i encara que és molt romàntic, és poc pràctic perquè no deixen passar ningú que vulgui avançar-los. És tot un exercici de paciència anar darrera seu i esperar fins trobar un forat on poder deixar-los enrere.
Els obrers d'una finca amb solera intenten treballar i la seva feina els costa doncs intentar passar per la vorera  carregats amb runa per a llençar al contenidor té la seva dificultat. De vegades, la col·lisió amb un vianant despistat és inevitable però al darrer instant,  i sense saber com, s'evita el desastre. Això sí, l'improperi de l'obrer cabrejat  se l'enduu el vianant, de vegades en un idioma estranger. 
Em passa pel costat un noi jove amb un ram de roses blanques i muguet. Reconciliació o petició? 
Una noia passeja el carro del nen vestida amb la roba per a córrer la marató de Nova York. Deu córrer també amb el nen? Ja són ganes...
El venedor de la botiga de pianos està tocant un dels pianos que hi ha exposats a la botiga. Llàstima que des de el carrer no es senti la melodia. 
El noi assegut davant de la botiga de coses de Judo-Karate i altres arts marcials. Pensa en apuntar-se a unes classes? Pensa en comprar un cinturó negre? No el veig massa entusiasmat. Potser només passava per allí i estava cansat i s'ha assegut al primer lloc que ha trobat. Tot i que prefereixo pensar que està pensant en el seu proper combat.
Em creuo amb un noi que passeja un gos i que confonc el seu cabell amb una txapel·la basca. El duu tan re-pentinat que li fa un efecte boina ben curiós.
La botiga d'accessoris de cotxe ha penjat un paraigua fora de la porta. És multi-productes la botiga ara? Es diversifica... Han fet ben fet doncs hores abans ha plogut a la ciutat, i ells, preparats, s'han posat al dia. D'aixó en dic visió comercial.
Passo davant de la botiga d'electrodomèstics i d'aparells electrònics diversos. Fa anys que hi és i encara aguanta. Ara, que, tot s'ha de dir, no hi veig mai ningú dins llevat dels venedors. D'altres botigues d'aquest tipus ja han desaparegut del mapa barceloní i se'm fa estrany que aquesta encara duri. Però millor, que la ciutat canvia massa ràpid i després em costa de reconèixer-la.
Hi ha dues guiris palplantades davant un centre d'idiomes entorpint el trànsit de persones. I no se n'adonen pas les ties. Elles xerra que xerraràs i per la cara que posen, no els deu haver anat bé alguna cosa per que estan una mica enfadades. No arribo a sentir quin idioma és però sí que les puc veure bé: una rossa nòrdica de catàleg de moda sueca i l'altre morena i llatina. Quin contrast!
Finalment arribo a l'entrada dels FGC. S'ha acabat el viatge. 
El que dóna de sí un carrer. Bé, més concretament, la vorera dreta del carrer Balmes.










Comentaris

Anònim ha dit…
Molt entretingut! M'agrada!

Entrades populars d'aquest blog

Comença l'estiu! o comença l'estiu?

ITÀLIA 2019 - PART 1

TARDA D'SCRAP: COM FER UN ÀLBUM (TERCERA I DARRERA PART)