VENÈCIA 2016

Esglésies visitades: un munt
Gelats menjats: dos
Pizzes menjades: dos
Spaguetti menjats: cinc
Ponts passats: cinc mil quatre cents vint-i-tres

Resum del viatge: hi tornaria sense pensar-m'ho

L'altre cop que vaig veure Venècia feia un fred increïble i jo no em vaig treure el gorro ni per a dormir. Ara, l'he vist amb pluja. No sé què prefereixo: si pelar-me de fred o fer filigranes per a no mullar la càmera de fotos ni mullar-me jo en excés.
Tot i aixó, la ciutat no deixa indiferent mai, és tota una atracció en sí mateixa i sigui com sigui, val la pena qualsevol sacrifici que s'hagi de fer.
Però comencem pel començament.
Tot just arribats a Piazzale Roma amb l'autobús que va des de l'aeroport fins la ciutat, vam baixar i ens vam dirigir al pont (desgraciat) de l'arquitecte espanyol Calatrava (Pont de la Constitució, nom oficial) i fer la primera ullada a la ciutat.
Què còmodes estem, pensem. Ah, quina meravella de vista, diem. I de cop...: LA MALETA!!! 
Embadalits amb la visió de la ciutat, ens havíem deixat una cosa molt important al bus: la maleta.  
Jo ja m'imagino tornant a l'aeroport i explicar a algú de la companyia de busos que hem deixat la maleta a la panxa del bus i que bla bla bla ... Però tenim sort i el bus amb el que hem vingut encara està aturat a la parada i podem recuperar la maleta sense problemes. Uf... ens ha anat d'un pel.
Ara sí, ara ja podem agafar el vaporetto cap a l'hotel.
Està força bé senyalitzat i trobem la parada del vaporetto que ens va directe a l'hotel sense problemes malgrat és la que està més lluny d'on ens trobem ara.
Carretejant la maleta, arribem a la parada i el vaporetto arriba de seguida. A la quarta aturarada, Guglie, ens baixem.
Passem el pont de le Guglie i allí mateix hi tenim l'hotel. Qué bé, molt ben situat. Entrem (unes escales molt empinades ens donen la benvinguda) i anem cap a recepció. Un senyor de uns setanta anys ens dóna la benvinguda i donem els dni's. Ens agafa les dades i quan ja li diem de deixar la maleta per a començar la nostra aventura veneciana, ens diu:
-Ma la riserva é cancellatta.
-Come??????
Això, que la reserva està cancel·lada. 
Us n'estalviaré els detalls però malgrat tot, no acabo d'entendre perquè està cancel·lada ni com és que no m'ha arribat cap email  informant d'això... des de l'abril que vaig fer la reserva!! 
Jo em bloquejo totalment, és el primer cop que em passa i no sóc capaç de reaccionar. Només faig que pensar: no entenc res, si no he rebut cap email... I no tiro ni cap endavant ni cap enrere. Sort que el Lluís agafa la directa i diu: anem a Mestre a veure si trobem algo. Perquè en el seu dia em va costar força trobar un hotel a Venècia que fos prou econòmic.
I enfilem cap allí. De camí a Piazzale Roma amb el vaporetto veiem un hotel de dues estrelles (el que hem reservat era d'una) i diem d'anar a preguntar abans de seguir cap a Mestre.
I tenim sort. Hi ha habitacions! Uf... tenim llit per a dormir. Jo ja em veia dormint sota el pont del (desgraciat) Calatrava.
El destí fa que aquest hotel encara sigui millor que l'altre, en preu, en vistes i en ubicació. Un encert.

L'habitació és molt senzilla però per a nosaltres és el Hilton. Ara sí, ara ja podem començar a cremar la ciutat.
Hem hagut de canviar l'itinerari previst per culpa de l'incident amb l'hotel però malgrat això podem fer: piazza San Marco (que hem perdut la reserva de saltar-nos la cua, però ho tornarem a intentar un altre dia); comprar dos paraigües i dues capel·lines per que hem estat poc previsors i hem sortit de l'hotel sense mirar al cel, i comença a ploure a bots i barrals; Guetto; casa del pintor Tintoretto; pont Rialto (in restauro, per cert).
Coloraines de les capelines davant el Palazzo Ducale

Casa del Tintoretto


Guetto














El segon dia comença molt millor que el primer, amb un bon esmorzar tipus bufet. Hem d'agafar forces que avui toca fer grans excursions. Comencem pel cementiri de San Michele. En un tres i no res en hi plantem en vaporetto. És un cementiri molt gran i hi ha algunes tombes d'interés, com la de l'Igor Stravinsky.
L'esglèsia també la visitem després de deixar una ofrena "voluntària" d'un euro. El claustre és força bonic també.
Vista d'una de les àrees del cementiri



Tomba d'Stravinsky
De tornada a Fondamenta Nove, esperant el vaporetto que ens durà cap a Burano, fem temps i donem una volta per la zona topant-nos amb l'esglèsia dels Gesuiti, que per una ofrenda "voluntària-obligatòria" d'un euro per persona, ens dóna accés a l'interior. La veritat és que val molt la pena, amb les seves columnes de marbre verd simulant una tela amb flors.
Al sortir, plou però aquest cop anem previnguts i treiem capel·lines i paraigües. El trajecte en vaporetto cap a Burano és de 40 minuts però es fan ràpids. Sempre i quan estiguis assegut, és clar...
Interior del vaporetto... tres japos que no deixaven de mirar el telèfon
Arribem a Burano. Plou força. Entre la capel·lina, el paraigües i la càmera, passejar resulta complicat. Moltes botigues i molts restaurants. Escollim un al atzar però no resulta massa bo. 
Llàstima de la pluja que fa la visita molt pesada però el poble és molt bonic, amb totes les cases pintades.
De tornada a Venècia, fem una parada a un bar del costat de Fondamenta Nove i decidim què veurem tot seguit.
Direcció: l'Arsenale. Enfilem pels carrerons interiors i segons el mapa, estem prop de la Esglèsia de San Giorgio e Paolo. Així que decidim anar-hi. De camí, ens trobem amb Santa Maria dei Miracoli que ja per fora és espectacular, tota de marbre. I seguim fins San Giorgio. Prop tenim Santa Maria Formosa. Deixa de ploure, finalment. Fotos i més fotos. Seguim de camí a l'Arsenale i ens topem amb la botiga de paper Il Papiro. Aish... és la meva perdició. Tot és tan bonic que m'ho compraria tot! 
Ara fa sol. Merda, les ulleres de sol a l'hotel!
Arribem a Sant Marc un altre cop. A veure si aquest cop podem entrar. No hi ha cua, hem triomfat! Però... és que no hi ha ni les portes obertes! Hi ha un cartell: tanquen a les 17.00. Son les 17.30. Un altre dia ho provarem, però vaja, se'ns està resistint.
Arribem a l'Arsenale tot passejant per la Riva degli Schiavoni i veient com fan maniobrar un creuer per el Canal. Quin contrast!
Veiem els lleons (tristons) de l'Arsenale i enfilem per els carrerons interiors de camí a l'hotel. 
Un pràctic ajuda al súper creuer a fer la maniobra pel canal

Vistes desde San Giorgio Maggiore

Els lleons (tristons i famèlics) de l'Arsenale
Interior San Giorgio Maggiore

Agafem el vaporetto número 2 que passa per el canal de la Giudecca. I la primera aturada és San Giorgio Maggiore. Ja que estem aquí, aprofitem per visitar l'església.
Darrera l'altar hi ha una bancada de fusta i és molt bonica però tanquen en no res i sortim de seguida.
Agafem un altre vaporetto fins la Giudecca. 
A la parada del Redentore, tornem a baixar. S'ha d'aprofitar! I entrem a l'església. Fan missa i tot de senyores amb el cap tapat escolten al mossèn dir el sermó.
Torna a ploure. 
De tornada, optem per anar a sopar a un restaurant prop de l'hotel i sopem la mar de bé.
El tercer dia tenim com a objectiu: Sant Marc.  A veure si aquest cop tenim sort. 
De camí cap allí, aquest cop amb un altre vaporetto, ens aturem a Rialto i anem caminant fins Sant Marc, trobant-nos amb la Fenice.
Pont Rialto "in restauro"
La plaça Sant Marc està plena de gent i encara que la Basílica no ha obert encara les portes, ja hi ha una cua que arriba al final del Palazzo Ducale...
Però malgrat això, al Campanile no hi ha ningú. Així que hi pugem. 
Les vistes són espectaculars. Val molt la pena.
Vistes desde el Campanile

Vistes d'un bar de la Piazza desde el Campanile


Al baixar, provem de nou de veure la Basílica. Segueix "petao" de gent. 
Però el Palazzo Ducale està buit així que aprofitem.
Un edifici impressionant el Palau. La presó i el pont dels sospirs donen el punt final a la visita.
Pont dels sospirs

Palazzo Ducale
I ja que estem aquí, decideixo de fer la despesa del viatge: fer un café al café Florian. Un dels més antics del món. I dels més cars. Un capuccino i un té: 33,5 Euros. Amb suplement per escoltar la orquestra.

Però un cop a la vida s'han de fer aquestes animalades així que no em sap greu.
Asseguts a la terrassa del Florian, veiem que puja l'aigua. La famosa "acqua alta". És una mica emprenyador pel guiri però resulta força divertit si t'ho prens bé.
El dia segueix amb: llibreria Goldoni, Campo Manin, Palazzo Contarini del Bóvolo, Santo Stefano, Ponte della Accademia, San Trovaso, Squero di San Trovaso (on arreglen les góndoles però com és diumenge, és tancat), Salute, Punta della Dogana i hotel a descansar.
Per la tarda fem: Santa Maria Gloriaosa dei Frari (espectacular), Museu Leonardo Da Vinci, campo San Barnaba i esglèsia (on la peli d'Indiana Jones) i Campo Santa Marguerita.
El dia següent fem: San Giorgio dei Greci; San Zacharia; el Lido (on estiuegen els famosos i on es fa la mostra de cine); Basílica de Sant Marc (finalment només hi entra el Lluís per que fent la cua ens diuen que s'han de deixar les maletes a un altre lloc i no estem d'humor per a tornar a intentar per quart cop la visita); entrem al Palazzo Contarini del Bovolo (pugem les escales i la vista des de dalt és molt maca, val la pena).
El darrer dia el deixem per les compres. 
Hi ha molt per a dir i moltes anècdotes però si ho poso tot, el post seria llarg com un dia sense pa i no és pla d'avorrir al personal. 
En general, ha estat un molt bon viatge i com deia al principi, hi tornaria sense dubtar-hi.


Comentaris

Anònim ha dit…
Deixant de banda un comentari que et faré en persona, crec que t'has passat al bàndol que fa els "deu esglésies" per hora. Ja no pots presumir de no fer museus...
Bon resum!

Entrades populars d'aquest blog

LISBOA (Part I)

THE CURE 2016 (O: "com es nota que m'estic fent gran")

CELEBRANT DOS ANIVERSARIS...A ROMA! (i III)