TOT D'UN PLEGAT...

Vuit anys després de la darrera vegada que els vaig veure, ahir vaig tornar a veure els The Cure en concert.  I a més a més de gaudir  del concert, vaig adonar-me de moltes coses que no m'hi havia parat a pensar mai abans, tot i que també pot  ser que sigui el pas del temps, que tot ho canvia. D'entrada, i en comparació amb la darrera vegada que vaig anar al Palau Sant Jordi, la seguretat era el triple i vam passar tres controls abans d'arribar a pista. No em queixo perquè és veritat que les grans aglomeracions solen ser objectius per a cometre tot tipus d'actes violents i després del que ha anat passant arreu, encara més.  Només entrar em poso a fer comparacions: el darrer cop estava a la Secció 211 fila 19 seient 2. Avui, a pista, amb el "mogollón".  Vaig amb un amic i uns amics de l'amic però ens separem i el meu amic amb la dona van a seure mentre jo em quedo amb els amics. La pista és prou buida tot i que ja estan sonant els teloners...

Un aniversari ha iniciat el mes: fa un any que em van operar. Recordo quin estrés vaig patir aquells dies previs i les cabòries que van passar pel meu cap un cop i un altre. Era un esdeveniment molt important per a mi i vaig bloquejar tot els estímuls exteriors que no tinguessin a veure amb la operació. Així, no recordo gaire cosa més que el dia abans de la operació vaig fer la Cursa de la Dona amb les amigues i després el dinar a la Tagliatella, ja un clàssic del dia. I dels dies posteriors a la operació, doncs en recordo la debilitat del cos de no menjar però també en recordo la il·lusió amb que em vaig prendre els purés de verdura.  I ara, doncs de tant en tant em prenc un omeprazol per si les mosques, sobretot si he menjat molt pesat o alguna pastilla en dejú. I prou. Fins aquí els records de l'aniversari. Però novembre també és l'avantsala del Nadal. Un cop més, la societat es prepara per la gran festa consumista de fi d'any. Jo no hi crec especialment en el tem...

Sense tantes presses com ahir, però tampoc sense perdre temps, sortim de l'hotel per a acabar amb els tràmits del Consulat. Esperem no tenir cap contratemps que avui ja marxem cap a casa. Com que ja sabem on és el Consulat ens hi plantem en un tres i no res. Encara és d'hora i ens trobem que hi ha mercat d'antiguitats a l'Avenida da Liberdade. Tot just estan muntant les paradetes però fem una ullada per a fer temps. A la porta hi ha un senyor però ens deixa entrar quan el vigilant obre. Ens ha vist cara de desesperats? Passem pel tràmit del registre i pugem les escales. Aquest cop hi ha un senyor. Ens demana les dades i va a buscar la documentació. Surt amb uns papers a la mà.  -El salvoconducto tiene fecha de mañana porque sólo és válido 24 horas. Caram... generosos els del Consulat. Sense somriure ni un segon ens dóna la paperassa que he de signar com a "rebuda" i que com si del Monopoly es tractés, em dóna pas per a sortir del país (o de la presó...