Novembre breu

Un aniversari ha iniciat el mes: fa un any que em van operar. Recordo quin estrés vaig patir aquells dies previs i les cabòries que van passar pel meu cap un cop i un altre. Era un esdeveniment molt important per a mi i vaig bloquejar tot els estímuls exteriors que no tinguessin a veure amb la operació. Així, no recordo gaire cosa més que el dia abans de la operació vaig fer la Cursa de la Dona amb les amigues i després el dinar a la Tagliatella, ja un clàssic del dia.

I dels dies posteriors a la operació, doncs en recordo la debilitat del cos de no menjar però també en recordo la il·lusió amb que em vaig prendre els purés de verdura. 

I ara, doncs de tant en tant em prenc un omeprazol per si les mosques, sobretot si he menjat molt pesat o alguna pastilla en dejú. I prou. Fins aquí els records de l'aniversari.

Però novembre també és l'avantsala del Nadal. Un cop més, la societat es prepara per la gran festa consumista de fi d'any. Jo no hi crec especialment en el tema religiós però la festa sempre és benvinguda tot i que aquest any no tinc tants dies seguits doncs  el canvi de feina i les normes noves que hi han incorporat fan que hagi hagut de modificar una mica la repartició dels dies que em quedaven.

De la feina no us he n'he tornat  a parlar, oi? Confesso que els primers dies estava en tensió doncs era la "nova" i no em trobava còmode en l'ambient ja consolidat dels meus companys. Però els mesos han passat (més de mig any ja) i ara, penso que no em canviaria per res. S'hi està molt bé. La feina és la mateix però l'ambient laboral és més distés encara que de tant en tant sembli que estem a una fàbrica de cotxes i la línia de producció siguin els sinistres... Treure feina, treure feina... aquesta és l'únic objectiu.

Els dies passen molt ràpid i entre viatges i pintar mandales, no me n'he adonat i ja som a les portes del 2017. Aviat hauré de començar a trencar-me el cap pensant en els regals familiars però mentretant, vaig a pintar una mica més.

Que passeu bon novembre!