LISBOA (i III)

Sense tantes presses com ahir, però tampoc sense perdre temps, sortim de l'hotel per a acabar amb els tràmits del Consulat. Esperem no tenir cap contratemps que avui ja marxem cap a casa.

Com que ja sabem on és el Consulat ens hi plantem en un tres i no res. Encara és d'hora i ens trobem que hi ha mercat d'antiguitats a l'Avenida da Liberdade. Tot just estan muntant les paradetes però fem una ullada per a fer temps.

A la porta hi ha un senyor però ens deixa entrar quan el vigilant obre. Ens ha vist cara de desesperats?

Passem pel tràmit del registre i pugem les escales. Aquest cop hi ha un senyor. Ens demana les dades i va a buscar la documentació. Surt amb uns papers a la mà. 

-El salvoconducto tiene fecha de mañana porque sólo és válido 24 horas.

Caram... generosos els del Consulat. Sense somriure ni un segon ens dóna la paperassa que he de signar com a "rebuda" i que com si del Monopoly es tractés, em dóna pas per a sortir del país (o de la presó, segons es vegi).

Uf, ho hem fet! Ara toca un cafè. Anem al bar del "cozido" i demano el cafè amb llet freda que ara ja sé com es diu: galâo fredo. Ves què difícil!

Plans per el darrer dia: Castell de Sant Jordi, la Sé, Alfama i la Casa dos Bicos.

Avui sí, avui agafem el bus. Se'ns escapa el primer però de seguida en ve un altre i agafem lloc tranquil·lament. Som els únics turistes que hi ha. Entre sotracs i batzegades, arribem al Castell. L'entrada és prou carota per els preus que hem anat veient per la ciutat però s'ho val així que, papa paga (8,5 Eur adult; 5 Eur senior).

El terra del castell és ple de forats en concordança amb la resta de la ciutat, d'altre banda. Les llambordes, quan n'hi ha, estan posades com si haguèssin caigut totes de cop.

Les vistes de la ciutat però són espectaculars. Avui hi ha boira i l'altre banda del Tejo sembla que floti entre núvols. Molt bonic.

                                               

Donem la volta per el pati del castell i ens trobem amb un animaló en llibertat. Un paó reial. N'hi ha un munt i campen lliures per la zona. 

L'interior del castell no és gran cosa i sortim de seguida per a fer una pausa al bar del Castell. Encara no hi ha molta gent i podem consumir sense problemes. Més tard, un munt de paons començaran a passejar entre les taules amb cara de "dame argo paio" i deixaran una escena ben divertida. Quan marxem, una noia em demana si es pot asseure doncs el bar ja és ple de gom a gom i la terrassa està molt sol·licitada. Caram, una mica més i s'asseu sobre meu, la noia!

Com de baixada tots els Sants hi ajuden, baixem fins el Mirador de Santa Luzia, un lloc molt bonic per a fer una aturada mentre es veu el Tejo i ... un immens creuer que hi ha ancorat davant. La imatge és prou divertida tot i que el vaixell és com un pegat a la vista.

Com som davant una parada de tramvia, decidim agafar el 28 que ens durà  a San Vicente de Fora, una església que no és molt lluny d'aquí.

 

L'interior no és gran cosa i és més aviat foscota però té un jardinet al costat amb unes buguenvíl·lees molt boniques i que a més dóna l'entrada al Claustre.

Paguem l'entrada i veiem una resta d'una cisterna, el Tresor de la Sagristia, uns panteons, i les tombes Reials. El Claustre té l'enrajolat típic de Portugal al voltant.                                       

En sortir, ja hi ha gana així que anem a buscar un lloc on seure i menjar. És molt d'hora però ja estem destrossats. Ens trobem amb un restaurant amb unes taules al carrer però amb molt poc espai entre taula i taula i després d'uns dubtes, decidim que sí, que podem fer una aturada. Encara que no son ni les dues del migdia, el restaurant ja és ple doncs hi ha tot un grup d'unes quinze persones i una altre taula més o menys del mateix tamany i és clar, el personal va de bòlid. El cambrer ens diu que potser haurem d'esperar-nos una mica a ser atesos. La veritat és que ja ens va bé el descans i de fet, l'espera no se'ns fa pesada perquè ens duen la beguda de seguida i mentre passa el temps fem repàs del que hem vist fins ara.

Quan demanem, ja ens esperem el gran menjar i no falla, és un gran menjar. Jo em demano el "bacalhau cozido" i mon pare un salmó.  El meu bacallà ve acompanyat d'un ou dur, patates, cigrons i pastanaga.

El plat de mon pare és més modest però el tros de salmó pot alimentar-lo dos dies seguits.

Li demanem un tallat que per a que en sapigueu una mica es diu "pingao". I marxem ben satisfets. Tot just davant del restaurant hi ha el Panteó Nacional on hi han enterrats molts portuguesos de renom, entre ells la Amalia Rodrigues. No hi entrem i només li fem quatre fotos a l'exterior. Ara toca el barri d'Alfama. És un barri només per a vianants i és d'agrair que no hi hagi trànsit.  Segons em diu el pare, abans era un barri normal de la ciutat i ara li han fet un rentat de cara per a que en sigui més turístic. Home, és bonic però no mata.

Moltes parets mitjanceres tenen grans grafitis que donen un toc molt modern a la zona però no m'acaba d'entusiasmar. Anem baixant cap a la ribera del Tejo on hem de trobar-nos amb la Casa Dos Bicos, una casa amb una façana molt peculiar, tota plena de bonys, com si fossin becs d'ocells. D'aquí en ve el nom de la casa: Bicos = Becs.

Ara és la fundació José Saramago. La façana a més a més dels Bicos és plena de fotografies del premi Nobel de literatura.

Ja ens queda poc de la ciutat i el temps s'acaba. Tot i això encara ens queda per a veure la catedral de la ciutat, que ells en diuen la Sé.

Comparada amb els Jerónimos, és molt sosa però paguem 2,5 Eur per persona per a veure'n el claustre que, oh sorpresa! no és un claustre típic, sinó que és un recinte arqueològic on era el claustre original.

                                          

Molt curiós, ha valgut la pena la visita.

I ara sí, ara ja s'ha acabat el nostre itinerari. D'aquí hem de tornar a l'hotel, recollir les bosses i marxar a l'aeroport.

Amb algun altre entrebanc final (la ciutat sembla que no ens deixi marxar) arribem a l'aeroport i amb retards aeronàutics inclosos, finalitzem la nostra estada a la capital portuguesa.

Llàstima del robatori perquè potser hagués gaudit més dels encants de la ciutat tot i que en general ha estat un bon viatge.

Qui sap, potser d'aquí a uns anys hi torno...