No us vull avorrir...

Toca fer balanç de l'any que s'acaba però sé que aquests temes són molt personals i no us voldria avorrir amb les meves reflexions.
No us vull avorrir dient-vos que malgrat ha estat un any de canvis laborals, al final fins i tot (en contra del que jo pensava) m'hi he acostumat i fins i tot podria dir -amb la boca petita- que m'agrada i tot. Quines coses!
No us vull avorrir explicant-vos que en general no ha estat un mal any en l'àmbit de la salut. Algun refredat i una mica de febre però res que un ibuprofeno i un paracetamol no arreglin. Una revisió dental per verificar que tot va bé dins la boca amb resultat satisfactori i prou. Això ha estat l'ús de la targeta mèdica enguany.
No us vull avorrir dient-vos que he conegut gent nova que s'ha incorporat a la meva vida i potser ho ha fet per a quedar-s'hi per sempre.
No us vull avorrir presumint de la immensa sort que tinc amb els amics que encara conservo i que sempre son al meu costat i que dia a dia em demostren el significat de la paraula "amistat".
No us vull avorrir lamentant-me dels amics que per coses de la vida, s'han allunyat del meu costat. Ho lamento. Potser no era el moment de seguir. De vegades la vida té aquestes coses. Uns es queden i d'altres marxen. Qui sap, potser més endavant ens retrobem. Temps al temps.
No us vull avorrir parlant-vos de la família que, afortunadament, segueix al peu del canó i que encara que som tots una mica més vells i més savis, mantenim el contacte encara que de vegades sigui a la distància. Ah, internet, gran invent!
No us vull avorrir traslladant-vos la meva emoció amb les coses noves que he aprés aquest any. Aprendre a tenir més paciència, més sensatesa, més imaginació, més inventiva i més valentia. El meu tatuatge és prova d'això darrer, la valentia. 
No us vull avorrir amb la llista dels nous descobriments musicals que he fet durant l'any: Two Door Cinema Club; Kings of Leon; Linkin Park; The Kissaway Trail; First Aid Kit; Agent Side Grinder... 
Tampoc us vull avorrir amb la llista de les sèries que he vist durant l'any: Narcos, Extant, Black Mirror... Ni amb les pelis -poques, tot s'ha de dir perquè el cinema comença a ser una mica objecte de luxe- que he vist: Rogue One, Superman Vs Batman, Buscando a Dory, Suicide Squad...
No us avorriré fent-vos la llista dels esdeveniments socials de l'any on he participat com la Cursa de la Dona; la despedida de soltera de la Núria; el casament de la Núria; els aniversaris de la colla; mil dinars, berenars i sopars d'amics; sopars d'empresa...
No us vull avorrir presumint dels viatges que he fet aquest any que encara que amb entrebancs, han estat molt  especials. Repetir Venècia i descobrir Lisboa. Compensava l'any anterior que no vaig veure món donat que m'havien d'intervenir.
No us vull avorrir amb les meves noves aficions pictòriques: colorar mandales i altres dibuixos. M'ajuden a relaxar-me.
Per acabar, no us voldria avorrir fent-vos partícips de la meva alegria al veure que, en general, l'any no ha estat massa dolent i desitjant que l'any que ve sigui o igual o millor que aquest.
Tot d'un plegat m'adono que s'acaba 2016.
BONES FESTES I MILLOR ANY 2017 A TOTS!! 



Comentaris

Anònim ha dit…
Et desitjo un any millor que aquest, perquè sempre, sempre, cal progressar adequadament o no...
24 de desembre del 2016, a les 18:12
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Repassem

Imatge
Com cada any per aquestes dates toca fer repàs: -Em vaig marcar un objectiu però que no he pogut acomplir. Dos quilets de més rebels que encara passejo però tot i així, d'ençà el juny que vaig començar a fer la bondat alimentària, n'he perdut vuit. No em puc queixar. I això sense fer dieta estricte! -L'any va començar molt bé amb un viatge a Roma. -A meitat d'any es va tòrcer del tot i ja no ha remuntat. Només espero que l'any que ve sigui millor que aquest,  que no serà difícil, crec. Bon any nou!
Més informació

ETAPES QUE ES TANQUEN

Imatge
  Quan em van operar de les amígdales i la iaia em feia el suc de fruites aquell tan bo i que era l’únic que m’empassava. Quan dormia al terra de l’habitació dels iaios, al costat de la finestra, i mentre la iaia em donava la mà. Quan el iaio em donava diners d’amagat de la iaia, agafant-los de sota l’estructura de la taula del menjador, d’on hi guardàven el moneder. Quan el iaio   em media posant-me dreta al costat del llindar de la porta del menjador i feia una ratlla al marc de fusta. Quan els iaios penjaven uns fils a banda i banda del menjador i hi penjaven els meus Reis, que eren sobrets amb diners. L’olor del “porridge” (o “porriche” com en deia la iaia) que esmorzava el iaio (era una crema de verdures) L’olor dels llibres del rebedor. El munt d’Agatha Christies que hi havia a la prestatgeria de darrera de la porta del safareig. Adeú als carrers costeruts que hi ha fins arribar-hi. Adéu a   les vistes desde la sala. Adéu a   tota Barcelona al...
Més informació

Jalogüin

Imatge
Halloween. Una tradició importada dels Estats Units.  Amb motiu d'una sortida nocturna ahir vespre, vaig poder veure  com aquesta nova "tradició" s'ha barrejat amb la nostra cultura de panellets i moniatos. En veritat, als Estats Units, Halloween es celebra anant de casa en casa i demanant caramels o fent trucs a més de fer altres celebracions totes relacionades amb esperits, fantasmes i la por. Aquí, pel que vaig poder veure, es limita a disfresses més o menys encertades i en agafar una bona borratxera.  En teoria, el tema de la disfressa ha de ser quelcom relacionat amb la nit, la mort, els esperits, bruixes i qualsevol aspecte que faci por. Però ahir, al metro, hi havia també la Pocahontas. Sí, la noia índia  de la pel·lícula de dibuixos. Amb arc i fletxes i tot! I jo em pregunto: la Pocahontas fa por? Doncs potser sí, una noia carregada de fletxes al carcaix no és  cosa de riure. També hi havia dues noies disfressades de ratolí. Bé, només dui...
Més informació