ARA FARÉ COM LA BRIDGET JONES

Aprofitant que estic fent bondat alimentària des de el dia 1 de Juny (ep, no vull dir dieta perquè ben bé no és així: ni compto calories  ni peso el menjar) aprofito el blog per a que em serveixi d'ajuda.

Així, agafant el model del personatge de pel·lícula la Bridget Jones, vaig a passar comptes:

-Aigua

Quedi per endavant que jo habitualment bec molt poca aigua. I no, no vull dir que el que m'agradi sigui el vi, perquè tampoc. Però l'aigua és un líquid que si no és que tingui molta set, el meu cos no en demana. Dec tenir gens de camell...

Per tant, i per a seguir un bon ritme alimentari i encara que no hi ha estudis que es posin d'acord en això de manera unànime (que si un litre i mig al dia és imprescindible, que si la quantitat que sigui però s'ha d'anar bevent poc a poc, que si tres litres...) he decidit que la única forma que jo pugui beure aigua ha de ser si la maquillo. 

Aprofito les ofertes del súper i compro dos brics de gaspatxo -amb el gaspatxo sóc tan exigent com amb les marques d'aigua però això és un altre tema- i el barrejo amb una mica d'aigua per que no estigui tan espès i pugui passar millor.

I com fa un parell d'anys em va anar molt bé per a hidratar-me i per el tema de la hèrnia no ho vaig poder fer l'any passat,  aquest any he tornat a fer el que jo en dic "el mejunje". No és un invent meu sinó que el vaig veure per internet i em va agradar.

Ingredients per al "mejunje": llimona, menta i cogombre. Les quantitats són a voluntat del consumidor i com jo no puc forçar massa l'estómac amb els àcids, no hi poso massa llimona però ho compenso amb més cogombre i molta més menta. Tot això talladet dins una ampolla amb aigua (millor una gerra per això que té el broc gros i els ingredients hi caben millor) i el deixem, com a mínim, vuit hores a la nevera. Mmmmm! No hi ha un líquid més bo i més refrescant per aquests dies de calor!

Cal dir que el "mejunje" també me l'he fet a la feina doncs els meus companys han sabut que no bec pràcticament res i he patit una mena de pressió psicològica aquests darrers dies que m'han fet decidir per a comprar els ingredients necessaris i fer-ne un a la feina. Ara ja no em diuen res quan passen pel costat de la meva taula... fins i tot, m'he comprat un got de plàstic molt xulo que em va molt bé per a servir-me de l'ampolla.

Si en dies normals una ampolla de litre i mig d'aigua em podia durar més d'una setmana, amb el "mejunje" me l'acabo abans que s'acabi  la jornada laboral. Així sí. La contra-partida és que cada deu minuts he d'anar al lavabo però vaja, crec que és un problema menor.

-Menjar

De moment i des que he començat la bondat, no he menjat ni croissants ni donuts ni magdalenes ni res de pastisseria ja sigui natural o industrial. Bé, cal fer un incís: ahir Revetlla de Sant Joan vaig fer un tast d'un tros  de coca de pinyons. Però com dic, no estic fent dieta estricte pel que un tros de coca no crec que em faci engreixar de cop, ho compensaré sopant fruita.

Jo no sóc de dolç però aquests dies han estat els aniversaris de companys de feina i, tradicionalment, s'acostuma a dur pastes o galetes com a motiu de celebració. Doncs he estat forta i no n'he menjat ni una! En cas de necessitat, he substituït el sucre per la fruita i he anat fent amb cireres o bé iogurts.

L'estiu és el millor temps per a menjar fruita: síndria, préssecs, cireres, albercocs, nespres... S'ha d'aprofitar!

D'altra banda, he deixat els fregits (tot i que habitualment no sóc de cuinar fregits) i amb la nova planxa que tenim (hem hagut de comprar una planxa nova doncs la que teníem estava tant usada que tot el que hi fèiem quedava enganxat o carbonitzat) cuinar sa és molt millor. Així que ara, no tinc excusa per a fer verdures a la planxa, o xai o vedella o peix o el que sigui.

El tema amanides també ha millorat doncs jo me les faig amb mil ingredients i així no es fan tan avorrides: formatge de Burgos, tonyina, espàrrecs, poma, cogombre, enciam, surimi... El tomàquet no l'acostumo a posar doncs és un producte que no m'agrada especialment malgrat el gaspatxo en duu com a ingredient principal, ho sé. Tot i això, no el trobo a faltar doncs les amanides que faig ja son prou abundants.

També he limitat el tema de la pasta i de l'arròs. I mira que m'agrada a mi menjar espaguetis però de moment, farem bondat i ens limitarem a la poca pasta que hi pugui haver a les amanides preparades que compro per dinar a la feina.

-Exercici físic

Des de fa molts anys m'he acostumat a tornar de la feina caminant fins Plaça Catalunya i d'aquí agafar el tren fins a casa. Només els dies de pluja i els dies de molta calor decideixo agafar transport públic fins al tren.

Abans el trajecte durava una mitja hora però ara sóc més lluny del centre i els quaranta minuts els faig bé. Només m'aturo als semàfors (el meu cardiòleg m'ho va dir: caminar no vol dir anar mirant aparadors) i si em poso música agafo un ritme prou alt per a que pugui coordinar les passes amb la música i així anar àgil.

Cada dia escullo un itinerari diferent per a que no se'm faci pesat doncs sinó seria molt avorrit encara que el tram de l'avinguda de Madrid i el carrer Urgell són molt pesats amb tant de semàfor com hi ha. Ara a l'estiu i amb la solana que hi cau, s'ha d'evitar que els semàfors estiguin en vermell o del contrari, el cop de calor és assegurat.

Potser no és prou exercici però donat que cada dia passo un munt d'hores asseguda, és el poc moviment que puc fer sense que em costi diners i a més, caminar per la ciutat és molt entretingut.

Això sí, he de confessar que hi ha una cosa que malgrat m'hi esforço no m'he pogut treure: els cafès.

El primer cafè del matí. Imprescindible i obligatori per a poder convertir el tros de carn i óssos que sóc en persona.

El primer cafè de la oficina. El Lázaro ara ja no insisteix amb la "guarnición" però els primers dies era dur demanar el cafè i no fer el croissant o la magdalena de rigor.

El cafè amb l'entrepà. No hi ha acompanyament millor!

Abans però, després de dinar també em feia un cafè. Ara intento evitar-lo però els caps de setmana és més difícil doncs la Nespresso em tempta des de la cuina. La sento com em crida:

-Vine... vine... un cafè amb llet t'espera... 

Jo em lligo a les columnes del porxo i em tapo els ulls tot intentant no caure a la temptació com Ulisses i les sirenes.

Però no sempre funciona. 

En resum, i tornant a la idea de la Bridget Jones, fins ara:

-0 fregits

-0 croissants i dolços en general

-0 gelats

-100% fruita

-100% verdura

-100% planxa

-100% aigua amb coses

-100% caminar

A veure si aquest esforç es nota i puc anar a Mallorca una mica més lleugera...