I ara, què?

Ves per on que el temps passa i aviat farà un mes que vas marxar.

Durant aquest temps he fet molta feina, buidar casa teva i omplir el garatge amb tot el que tenies.

Algunes coses les he venut pel Wallapop perquè no les podiem conservar però moltes d'altres les hem re-utilitzat.

Ara tinc una casa plena de calaixeres, mobles, taules, cadires... Ja no era massa gran la casa abans però ara encara ho és menys! 

El que m'ha donat més feina és la burocràcia. Això de morir-se dóna molta feina, sobretot al qui queda.

El dia 10 de novembre es farà un acte de record teu. Ja he avisat al Govern que activi el programa Inuncat, es preveuen inundacions.

Què més farem a partir d'ara? Doncs l'únic que hi ha previst és la Cursa de la Dona que faig cada any amb el grup d'amics. Jo no hi estava molt convençuda aquest any però la Gemma i la Natàlia  em van convèncer.

El viatge a Nàpols? Home, no ha estat el millor viatge de la meva vida. Tot t'ho he de dir.

La ciutat és un caos: els carrers amb forats, la gent conduint amb moto sense casc i en totes direccions, zones on millor no acostar-s'hi, el mar quasi no es veu...

Això sí, té coses molt xules: la Capella di San Severo és espectacular i encara que no es puguin fer fotos val molt la pena pagar l'entrada.

Però com a ciutat de turisme, no m'ha convençut.

Potser l'any que ve vaig a Ferrara i Bologna amb el papa. A veure si aquestes ciutats m'agraden més.

Bé, he de canviar l'armari que ja és mitjans octubre i comença a fer fresqueta i tinc tota la roba d'hivern encara desada. De passada faré neteja que no vull fer el mateix que tu, que ho guardaves absolutament tot. Sí, sí, ja sé que l' "abuela" feia exactament el mateix però, mama, de debò que no cal. No cal tenir quinze banyadors de piscina ni trenta gorros! No cal tenir seixanta bates ni vint parells de sabatilles! D'acord, d'acord, jo també en llençaré que ja sé per on vas... la bata del Marks & Spencer encara em va bé malgrat tingui més de vint anys! No és el mateix, mama...  (o potser sí).

No cal que et digui que et trobo molt a faltar, oi? Doncs per si de cas t'ho dic: et trobo molt a faltar.

M'imagino que ets a l'Olimp rodejada de tots els Déus i senyalant amb aquell dit acusador que fas servir, a tots els qui s'atreveixen a contradir-te.

Els que quedem aquí abaix intentarem que la vida sigui el millor possible tot i que sé que no serà fàcil.

No m'enredo més que tinc feina.

T'estimo. 

Remember that if you're sad at the people and things you have lost, remember that your sadness is caused because they've given you happiness