T'EXPLICO:

Bones!

Com ja fa dos anys que vas marxar t'explico les novetats que han passat durant aquest temps en la teva absència.

Després del viatge a Viena amb el Lluís, el pare i jo vam anar a Bologna al desembre. Finalment el pare va anar a Ferrara, que en tenia tantes ganes de veure desde feia temps. Va ser un molt bon viatge llevat del fred (desembre) i fins i tot ens va nevar una mica i tot! Com quan vam anar a Venècia tu i jo. Recordes? Quin fred! Crec que no he passat mai tant fred com aquell any.

A Bologna no va nevar tant però jo vaig tornar amb una lumbàlgia que em va durar ben bé dos mesos i que, de tant en tant, encara me'n sento.

Fins i tot vaig anar a fer-me massatges de fisioteràpia. Encara que no són d'aquells que et relaxen, la veritat és que van anar prou bé com per anar a l'abril a Mallorca i poder caminar.

Sí, a l'abril vam fer el teu viatge i de passada vam tornar a veure a la família, que sempre va bé. Per cert, com va per les profunditats ocàniques? Has fet noves coneixences aquàtiques? Neptú és guapo? 

L'any passa i arriba l'estiu. Aquest any ens hem comprat un cotxe (de segona  mà però més nou que el que teniem) i no hem pogut anar de viatge. Aix, el dia que el Lluís deixava el cotxe per a desballestar jo estava a la feina amb un ai al cor... No hagués pensat mai que deixar un cotxe m'hagués de fer tanta pena. És  que amb ell vam fer tants viatges: Galícia, Mont-Sant Michel, Nurburgring i la darrera gran tirada, amb tu, a Carcassone.

Així que amb tot la pena del món l'hem hagut de deixar marxar. I ara en tenim un de semi-nou que encara que també vell, és molt més nou que l'altre. I de moment, com sembla que el Lluís encara no li té confiança, només hem fet un trajecte llarg: Hostalric. Hi has arribat a anar mai? No ho recordo.

Així que aquest estiu ha estat de color local. La veritat és que ja ha anat bé perquè no conec massa Catalunya i les visites que he fet han estat força interessants. En algunes he anat sola (Masnou-Ocata); en d'altres he anat amb el pare (Tortosa, Arenys de Mar) i en d'altres amb el Lluís (Castelldefels, Hostalric).

Jo a Tortosa

En el terreny personal et diré que  estic millor tot i que no hi ha un sol dia que tu no hi siguis present. I quan dic "ni un sol dia"  no exagero. Sempre, sigui com sigui, acabo pensant en tu. No em deixes mai.

Amb el temps les coses es relativitzen i es poden veure amb més calma. L'altre dia sense anar més lluny vaig ordenar una caixa de fotos teva que encara no havia pogut mirar i ves per on, no vaig plorar ni una mica. Això que sembla una bestiesa  és molt important per a mi. 

Però com et dic una cosa te'n dic una altre. De vegades, basta una olor i ja hi som, la riera de llàgrimes no s'atura. Però afortunadament son poques ocasions i molt controlades.  Em distreu molt la meva darrera afició i que al·lucinaras quan t'expliqui.

Recordes quan a Lesseps jo m'escrivia amb una noia de Madrid i amb un altre noi de Barcelona? Doncs ara, en plena era tecnològica, torna a estar de moda.  Ja son tres les angleses amb les que m'escric. A mi em va bé per a practicar l'anglès i elles... doncs suposo que els fa gràcia escriure's amb mi. És bonic perque recuperes aquella incertesa de no saber quan arribara la carta -o de si, simplement, si arribara-. És divertit conèixer gent nova i fer l'exercici  mental de saber què explicar-los i que no sigui un tema avorrit.

I encara pinto mandales tot i que aquest estiu no n'he pintat cap perque estava... escrivint cartes!

Busco distraccions on sigui, és cert, perque sino...

I els plans de futur? Doncs aquest any el Lluís torna a posar una paradeta al saló de Retrobarcelona i jo faré d'ajudant. En el fons, m'ho passo pipa tot i que és molt cansat.

A més a més a principis de desembre tinc vacances i segurament tornaré a marxar amb el pare de viatge però encara no hem decidit on. Alguna suggerència? Va guanyant Itàlia, com sempre!

Bé,  crec que ja t'he posat al dia. Ai, no, me'n oblidava! Recordes aquella Hoya que tenies penjada i que jo vaig heretar? Doncs fins ara no m'ha fet flor! És de color lila i  la trobo una preciositat. 

Ara sí, ara ja estas al dia.

Dos anys ja. 

Sembla mentida com passa el temps de ràpid.

Cal que et digui que et trobo a faltar un munt? Doncs t'ho dic: et trobo a faltar un munt.

Avui especialment. 

T'enyoro. T'estimo. 

Fins la propera!

PS: Per cert, Konema ha tancat! Es veu que el lloguer era molt alt i no els sortia a compte mantenir la botiga. Quantes vegades hi hem anat a fer el "pipa" i comprar bolis i llibretes!

Sort que ens queda la Raima. 

Un petó molt fort, d'aquesta que et  recorda sempre.