DONO GRÀCIES

 Encara que aquest any hagi estat d’alló més rar, més difícil i més dur que d’altres, dono gràcies per que...

... encara disfruto amb el Lluís i amb la seva selecció musical dels vespres plena de Bee Gees, Kiss, Abba i d’altres grups del passat que em fan riure i ballar i que ens amenitzen breus moments de la nostra vida conjunta.

...encara ric quan el Sushi corre per la casa com un boig a les nits en plan “locatis” , els seus cinc minuts d’activitat diaris.

...encara treballo. Les circumstàncies actuals han fet que l’ambient laboral hagi fet un gir de 180º però tot i això, encara tinc feina i n’estic molt agraïda.

...encara puc veure al pare malgrat els confinaments perimetrals, comarcals i municipals que ens han imposat aquests dies.

...he pogut veure la família de Mallorca tot havent dificultats per la presència del Covid-19.

...encara tinc salut. Bé, darrerament em molesta la panxa i encara estic fent les proves d’al·lèrgia per a confirmar la intol·lerància al Ibuprofè i al Nolotil. Però llevat d’això, bé.

I dóno gràcies per continuar recordant als que no hi son, que els duc sempre amb mi siguin on siguin i que ens animen a seguir endavant.

He de donar les gràcies per  arribar al final del 2020 i poder-ho explicar, que, lamentablement, no tothom ho ha pogut fer.

Gràcies, a qui sigui, per a deixar-me seguir endevant.

L’any que ve no ha de ser ni tan dur, ni tan difícil ni tan rar.

Espero poder-lo agraïr també!

Bon Nadal!