ETAPES QUE ES TANQUEN

 Quan em van operar de les amígdales i la iaia em feia el suc de fruites aquell tan bo i que era l’únic que m’empassava.

Quan dormia al terra de l’habitació dels iaios, al costat de la finestra, i mentre la iaia em donava la mà.

Quan el iaio em donava diners d’amagat de la iaia, agafant-los de sota l’estructura de la taula del menjador, d’on hi guardàven el moneder.

Quan el iaio  em media posant-me dreta al costat del llindar de la porta del menjador i feia una ratlla al marc de fusta.

Quan els iaios penjaven uns fils a banda i banda del menjador i hi penjaven els meus Reis, que eren sobrets amb diners.

L’olor del “porridge” (o “porriche” com en deia la iaia) que esmorzava el iaio (era una crema de verdures)

L’olor dels llibres del rebedor.

El munt d’Agatha Christies que hi havia a la prestatgeria de darrera de la porta del safareig.

Adeú als carrers costeruts que hi ha fins arribar-hi.

Adéu a  les vistes desde la sala. Adéu a  tota Barcelona als nostres peus.

Molts anys de records però tot té un final. Ara toca començar una nova etapa.

Fins un altre, casa dels iaios!