TOT D'UN PLEGAT...

- Anar a un onsen (bany públic d'aigües termals) A mi això d’anar a una banyera amb aigua calenta amb altres dones i en pilota picada doncs no em relaxa, que voleu que us digui. Hi ha hotels que tenen onsens privats a les habitacions i potser això sí ho provaria. Però vaja, que ja estar a una banyera em resulta pesat així que un onsen privat no em seria massa relaxant, la veritat. -Anar a Universal Studios/Nintendo/Disney...o similars Jo no sóc ni de ninos ni de jocs ni de merchandising d’aquests... Així que tot aquests llocs no són atractius per a mi. M’estalvio les hores de cua i els milers de persones que hi ha. -Anar al bosc de bambú d'Arashiyama Està molt de moda per els que van a Japó per primer cop. Jo el vaig sentir anomenar fa un parell d’anys com a cosa curiosa per a veure però no recordo que als primers anys que vaig viatjar això existis. Confirmo: a la guía que vaig comprar el 2006 només fa menció als jardins d’un temple però no  diu res de bambú. Això...

 I el que sí repetiría serien quatre coses: Odaiba La illa artificial. Desde el Rainbow Bridge -i de nit- hi ha unes vistes del la riba de Tokyo espectaculars. Barri de Nippori On ens hostejàvem a l'inici. Ara també hi tornaria perquè és un barri de teles que en el seu día no tenia cap interés però ara sí. Asakusa Kannon Malgrat la gentada que hi ha, el camí cap al temple (Nakamise Dori) és molt bonic, tot ple de botiguetes de souvenirs i de menjar. Ginza Malgrat que és un barri molt pijo, hi ha una de les papereries més grans de Tokyo (si no la més gran): Utoya i és clar, no ho puc deixar passar.

 Sí, hi ha coses que no repetiría de Japó. I en aquest primer capítol, Tokyo: La torre de Tokyo No, no hi tornaria. Quan hi vaig anar per primer cop, l'edifici de l'Skytree encara no hi era i per tant, pujar a la torre era quasi obligat. Ara, l'Skytree és molt més alt que la torre i trobo que la zona on és l'Skytree també és més bonica i molt més moderna. El barri d'Harajuku i Yoyogi Un barri massa modern per a mi. Està bé per un primer cop però ara, ja ho he vist i no hi tornaria. No he de comprar roba moderna ni de segona mà i tampoc he de tornar al barri Omotesando, on hi ha moltes botigues de roba de marca. Shibuya Personalment, no sé què hi veu la gent aquí. El pas de zebra en diagonal? No és l'únic que hi ha a Tokyo i crec que només per això no cal anar-hi. També és una zona molt concorreguda i molt moderna i que no té cap interés per a mi actualment. Això sí, tornaria a la cafetería de L'Occitane.  Shinjuku L'any passat ens vam fer un fart de Shin...

Els menjars japonesos mereixen un apartat especial. No només per el tipus de menjar sino perquè cada restaurant funciona de forma diferent i fins que no li trobes el punt, de vegaes es fa difícil. Així, tenim per exemple una cadena de menjar xinès que està per tot Japó i que és molt econòmica i molt bona.  La comanda es fa mitjançant una tauleta electrònica (res de socialitzar amb el personal més enllà de demanar tovallons o aigua) i pots personalitzar el teu menjar com  vulguis. Per exemple: vols arròs fregit amb verdures.  Però l'arròs el vols tamany gran, petit, 150 grams d'arròs, 250 grams? Hi vols posar salsa de ponzu , salsa de carn, sense salsa, vols extra de verdura? Tot el que vulguis, ho pots fer.                        Vols 10 gyoza o en vols 20? Vols el menú complet o només les gyozes soles? El més estrany que ens ha passat en un dels restaurants d'aquesta cadena va ser que vam demanar extra de porc p...

  Un clàssic de Japó: els menjars del tren o Ekiben i les begudes rares... Aquest viatge vaig decidir que tastaria totes les begudes rares (o moltes, si més no) que em trobés a les " Vending machines " que hi ha per tot arreu de Japó. Algunes vaig pensar en fer la foto però en d'altres no... Així que només comentaré les que en tinc testimoni gràfic. Com a " ekiben " ( Bento d'estació = menjar  preparat d'estació) vaig tastar poca cosa aquest any.  En el viatge a Niigata em vaig comprar uns sandvitxos d'ou que vaig combinar amb un café amb llet. Va ser un bon esmorzar. En el viatge a Kanazawa  vaig comprar un ekiben infantil amb la forma del tren Shinkansen que hi va. Al seu interior hi havia una gamba en tempura, dos onigiris , un profiterol de nata i una mini amanida de patata. Tot molt bo. I en un altre trajecte de tren, em vaig comprar un sandvitx de carn i ou en caixeta.    També vaig comprar unes llaminadures de raïm que, meh...sí, era raïm però...

  Si vols perdre els nervis i tornar-te una mica boig, ves a Shinjuku. Shinjuku és un dels barris de Tokyo. Només l'estació de tren té com cent sortides diferents.  Una bogeria. Aquest cop vam decidir que havíem de conèixer millor el barri i vam agafar dos nits a un hotel de la zona més animada de Shinjuku: Kabukicho. Una zona de marxa nocturna pels toquiotes i estrangers. Però Shinjuku és molt més que això. Aquí es pot trobar la zona del Govern Metropolità en una zona d'edificis d'oficina molt moderna.                Però la zona d'edificis de Shinjuku és a una part allunyada de la "marxa" i has de caminar força per arribar malgrat és el mateix districte. Tot i això, és molt curiós el contrast entre la zona més seria de la més "canalla". Com he dit abans, l'estació de tren de Shinjuku és immensa. Mai, mai, però mai, hem sortit per la sortida on voliem sortir doncs apart  que l'estació és gegant, sempre estan d'obres i tanquen sorti...

  La temporada de la Sakura (flor del cirerer) és a finals de març principis d'abril segons el clima que hagi fet aquell any. El govern japonés emet cada cert temps una previsió de la floració de la Sakura i l'actualitza cada cert temps. Així, nosaltres abans de marxar sabíem que segurament tindríem poc temps per a veure la Sakura doncs estava previst que a Tokyo florís entre el 26 i el 28 de març. I nosaltres marxàvem el 31. Però el clima de març va ser molt canviant i finalment va ser una mica més tard del previst. Vam tenir dos dies per a veure-la i a més, amb pluja pel mig que això significa que els pètals, que són molt fràgils, amb l'aigua de la pluja cauen i tot l'espectacle de la Sakura se'n va a norris. Nosaltres la vam poder veure a Tokyo a una zona en la que s'arriba en tramvia, un dels darrers que queda a Tokyo: el Sakura Tram .                Al llarg del riu Kanda hi ha tot de cirerers (Sakura) i l'espectacle és preciós. Molt poc...

Molt bones! Fa mil anys que no escric al blog i ara se m'ha acudit que el puc usar per a deixar constància d'aquelles anècdotes i curiositats que ens han passat al llarg del temps en els nostres viatges al país del Sol Naixent. En aquest cas i com ho tinc molt més recent, serà del darrer viatge, el de 2025.  Els temes seran aleatoris i no hi haurà ordre de cap mena ni de temes ni cronològics. En cada entrada que faci hi posaré una foto (o més d'una dependrà del tipus d'anècdota) relacionada amb el que estic parlant. Intentaré no allargar-me massa però sí que voldria que l'entrada fos prou clara per a que, en un futur, el pugui re-llegir i recordar-ho. Doncs res, comencem: LIMOUSINE BUS I AEROPORT DE HANEDA El " Limousine Bus " que ens va dur a l'aeroport de Haneda. Es pot contractar on-line a través d'una aplicació al telèfon i pots pagar amb una targeta de dèbit, no cal crèdit. Esculls el dia que el vols fer servir i l'hora i ells t'assign...