JAPÓ 2025 - MENJARS DE TREN/BEGUDES DIFERENTS

 Un clàssic de Japó: els menjars del tren o Ekiben i les begudes rares...

Aquest viatge vaig decidir que tastaria totes les begudes rares (o moltes, si més no) que em trobés a les "Vending machines" que hi ha per tot arreu de Japó.

Algunes vaig pensar en fer la foto però en d'altres no... Així que només comentaré les que en tinc testimoni gràfic.

Com a "ekiben" (Bento d'estació = menjar  preparat d'estació) vaig tastar poca cosa aquest any. 

En el viatge a Niigata em vaig comprar uns sandvitxos d'ou que vaig combinar amb un café amb llet.

Va ser un bon esmorzar.

En el viatge a Kanazawa  vaig comprar un ekiben infantil amb la forma del tren Shinkansen que hi va.

Al seu interior hi havia una gamba en tempura, dos onigiris, un profiterol de nata i una mini amanida de patata. Tot molt bo.

I en un altre trajecte de tren, em vaig comprar un sandvitx de carn i ou en caixeta.

  

També vaig comprar unes llaminadures de raïm que, meh...sí, era raïm però no apassionava gens.

En l'apartat de begudes rares, vaig comprar una ampolla que em pensava que seria taronja però que clarament era aranja (pomelo). Ho deia en anglès però no ho vaig veure. Efectivament, era pomelo. Molt amarg. Amb tota la polpa. I ben fresc. Però pomelo...

Pero el que sí o sí repeteixo any rera any és el conjunt suc de poma, sandvitx d'ou i flam.

El suc de poma de Japó és tirant a blanc (no el daurat que coneixem a Europa) i és molt més lleuger i no tant dolç com el nostre.

El sandvitx d'ou ...és molt bo! L'ou bollit tallat a bocinets amb maionesa i amb pa de sanvitx tou. Una delícia!

I el flam ha estat sorpresa d'aquest any. Vol ser una "crema catalana o "crème brûlée" però és un flam amb ínfules. Això sí, molt bo.

No és massa estrany però no havia tastat mai el Caffé Latte de l'Starbucks així que em vaig estrenar: meh. Com la resta de cafés en llauna.

A Kyoto vam trobar una llimonada de llimones de Kyoto que estava molt bona. Poc dolça i amb gust de llimona de veritat, no semblava artificial.

A l'hotel vaig trobar que venien un suc de fruites i també el vaig voler tastar: meh. Una mica massa dolç per a mi.

Anant a Shirakawa-go em vaig comprar un Aquarius de vitamina C. Doncs sí, un Aquarius amb llimona. No estava mal.

Al 7/11 de sota de l'hotel d'Akihabara vaig comprar el Pocari Sweat i una beguda que vaig pensar que era de llimona i que va ser una mena de Fanta amb gas... El Pocari Sweat és l'Aquarius normal. Una beguda isotònica.

En una altre vending machine d'estació, vaig veure un suc de verdures que vaig pensar que podria semblar-se al gaspatxo. Res, era més suc de tomàquet que altre cosa.

Volia fer moltes proves però al final, quasi totes les màquines tenen el mateix: molt café, molt té i molts sucs de llimona.

A la propera en tastaré més!