JAPÓ 2025- MENJARS I RESTAURANTS
Els menjars japonesos mereixen un apartat especial.
No només per el tipus de menjar sino perquè cada restaurant funciona de forma diferent i fins que no li trobes el punt, de vegaes es fa difícil.
Així, tenim per exemple una cadena de menjar xinès que està per tot Japó i que és molt econòmica i molt bona.
La comanda es fa mitjançant una tauleta electrònica (res de socialitzar amb el personal més enllà de demanar tovallons o aigua) i pots personalitzar el teu menjar com vulguis.
Per exemple: vols arròs fregit amb verdures.
Però l'arròs el vols tamany gran, petit, 150 grams d'arròs, 250 grams? Hi vols posar salsa de ponzu, salsa de carn, sense salsa, vols extra de verdura?
Tot el que vulguis, ho pots fer.
Vols 10 gyoza o en vols 20? Vols el menú complet o només les gyozes soles?
El més estrany que ens ha passat en un dels restaurants d'aquesta cadena va ser que vam demanar extra de porc per al ramen.
Normalment, el ramen va només amb una rodanxa de porc però amb la tauleta pots demanar "sides" (acompanyaments). I vam descobrir que el porc era un acompanyament que es podia demanar com a extra.
En cada plat extra hi venien tres rodanxes de porc. I en vam demanar sis.
Doncs en un moment donat van venir tots els cambrers del restaurant per a confirmar que haguéssim demanat correctament. No els cabia al cap que volguéssim divuit rodanxes de porc. Es deurien pensar que se'ns havia anat el dit. Sí, sí, en volíem divuit. I no estarien del tot segurs de la nostra resposta per que van tornar tot seguit amb la responsable del restaurant:
-Divuit rodanxes de porc? -ella
-Hai (Sí) -nosaltres
I res, finalment, van arribar les divuit rodanxes de porc per a posar al ramen.
De vegades els japonesos són ben cap-quadrats.
En d'altres llocs la comanda es fa com sempre, dient-li al cambrer. Però de vegades tampoc és fàcil.
A Osaka vam anar a un lloc del mercat que era molt petit i que també era botiga de peix.
I vam demanar cranc.
Deurien al·lucinar doncs vam demanar cranc per alimentar tres famílies.
Però no ens van dir res, no.
El cranc, ... psé. No em va matar gens.
El que sí que va estar molt bo va ser el nigiri de salmó que era una bola petita d'arrós sota un llençol de salmó que es desfeia a la boca.
Una delícia!
I a Kyoto vam trobar-nos amb unes botigues de menjar preparat a la planta soterrani d'un edifici.
I dic "trobar-nos" per que nosaltres havíem arribat en tren d'una excursió i vam agafar una sortida que ens va dur directament a les botigues de l'edifici.
Hi havia de tot: sushi, tempura, carn, peix, arrebossats, sandvitxos de fruita (el de mango...espectacular!), fruita... Una animalada.
I d'aquí van sortir dos sopars a l'hotel.
I en altres restaurants el més curiós era la logística i el funcionament dels cambrers.
A Shinjuku vam anar a un restaurant que ja coneixiem: La Pausa. Un restaurant italià que vam tastar a Odaiba anys enrera.
El de Shinjuku estava a la cinquena planta d'un edifici i vam haver de fer uns 10 minuts de cua.
Mentre esperàvem vam veure que hi havia barra lliure de begudes mitjançant unes màquines d'auto-servei d'aigua, de begudes amb gas -Coca-cola, Sprite i similars-, cervesa...
Un dels cambrers era...un robot.
Sí, un robot et duia els plats. Però no tots els plats els podia dur aquest robot perquè les taules estaven distribuïdes de forma irregular i en alguns casos estaven sobre una tarima que, és clar, el robot no podia pujar.
Jo vaig prendre uns spaguetti Fruti di mare i el Lluís una pizza.
Estem acostumats a la pizza de Rubí que és gran i boníssima i trobar-nos amb una pizza de poc més de deu centímetres de diàmetre, doncs com a mínim, és decepcionant.
Els espaguetis estaven bé.
Comentaris