TOT D'UN PLEGAT...

L'altre dia vaig haver de deixar el router que teníem a casa a una sucursal d'una companyia telefònica doncs ens hem canviat de subministrador i no ens en calen dos, de routers . I em va passar una cosa que no m'esperava.  La noia que atenia a la botiga va veure que estava fent cua i em va preguntar si era per tornar material.  -Sí, li vaig dir jo. Em va acompanyar davant d'unes taquilles amb una pantalleta i em va dir: -Doncs t'has descarregar una app i seguir les passes. -Sí, la app ja me l'he descarregat, li vaig dir. Però em demana unes dades que... -...ah, te les inventes. Em va dir. Ah.. doncs res, li poso el que sigui. I la noia va marxar de nou per a seguir atenent la clienta que hi havia abans que jo. I aquí vaig entrar en mode "pànic". Com? Com? No marxis noia, que no sé com va això... torna, vine, no marxis... I allí, sola, davant les taquilles i amb el mòbil a la mà intentant omplir totes les dades que el sistema em demanava pensant en que ...

  És tan car Japó? Cada cop que parlo amb algú de Japó i que hi vaig sovint, la gent s'estranya i sempre em diu: — Però si és molt car… Parlem-ne: El vol El que és més car és el bitllet d’avió . Nosaltres finalment hem optat per anar sempre amb companyies de l’Orient Mitjà perque les europees ens surten més cares. Petita comparativa feta amb quatre dades: La nostra experiència ens diu que si volem  anar amb una companyia europea, el seu preu base pot ser lleugerament inferior a un vol amb Emirates però després apareix  un suplement per nosequè de la capa d’ozó o no sé quines mandangues. I després afegeix-hi el seient i a més, el pes de la maleta és inferior al mínim amb la companyia Emirates...Així que finalment, malgrat tot, Emirates ens surt sempre més econòmic. Però tot i això, no baixen dels 2.000 Euros els dos. Amb seients. L’allotjament a Japó. Dependrà d’on vulguis anar i on et sigui més còmode tenir el campament base per a fer excursions però ...

Teletreballar vol dir: et sona el despertador deu minuts abans de l'hora, et connectes i ja. Però en el meu cas no és així. M'agrada poder organitzar-me bé i prefereixo "entrar" a la feina abans de l'hora. Així que em llevo una hora abans i tinc prou temps per a gestionar la feina del dia. Sense estrès.  Tot i que el despertador sona una hora abans em permeto el luxe de fer el ronso al llit deu minuts.  M'aixeco. Primera visita al WC del dia. Intento no caure'm de lloros doncs el Ñajo es passeja entre les meves cames tot demanant-me l'esmorzar. Engego l'ordinador. Poso la contrasenya que em demana el servidor de la feina. El Ñajo insisteix. Ara es posa sobre la taula. Perilla la connexió amb el servidor per que el Ñajo trepitja el teclat. El deixo suaument al terra. Torna a pujar. Més passejos pel teclat. Pateixo. Ai, que si es trenca la connexió després no hi ha qui es connecti... Surto del despatx i el Ñajo darrera meu. No hi haur...

 ... dir adéu als companys peluts? Casa nostra ha estat plena de gats des que hi vam entrar a viure crec per allà l'any 2011. Alguns gats van venir i van desaparèixer (Bichi, Kuro...) però d'altres es van quedar i, lamentablement, van morir a casa. La Fuji ho va fer en circumstàncies ben estranyes. Ens la vam trobar a l'escala d'entrada. Jo recordo que la nit anterior vaig sentir molt soroll i un gran brogit com d'un animal gran (un porc senglar, potser?) Però em va fer mandra llevar-me i mirar i no vaig saber mai què deuria ser. Però crec que estava relacionat amb el que ens vam trobar l'endemà. El Nevat també va morir però no recordo com. El Neko va morir de vell. I sempre em maleiré per que no vaig estar amb ell en els seus darrers moments quan el vam dur al veterinari. Pobre, malalt, sol i segurament amb por i jo el vaig deixar sol. Per que no en sabia. Per que pensava que no em deixarien estar amb ell. El veterinari no m'ho va demanar i jo vaig donar pe...